10 de febrero de 2020
10.02.2020
Levante-emv

Esperança i denúncia des d'Amèrica Llatina

El col-legi major rector Peset inaugura hui a les 19 hores l'exposició de Mino Cerezo Barredo, missioner a Peru, Nicaragua o Panamà

10.02.2020 | 04:15
Esperança i denúncia des d'Amèrica Llatina

La Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset acull l'exposició «Cerezo Barredo. Memòria, denúncia, esperança i compromís», que reflecteix la trajectòria de Maximimo Cerezo Barredo, caminant pas a pas amb els pobles llatinoamericans. L'exposició serà inaugurada hui a les 19 hores, per Mino Cerezo Barredo; Fran Ros; comissari; i Carles Xavier López, director del Col·legi Major Rector Peset.

Estarà oberta al públic fins al 8 de març de 2020, de dimarts a diumenge, d'11 a 19 hores, a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València (plaça del Forn de Sant Nicolau, 4. València).

Maximino (Mino) Cerezo Barredo va nàixer a Villaciosa, el 1932. Sacerdot, missioner claretià, estudia pintura i disseny a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1970, amb els seus companys claretians, s'incorpora a la missió de Juanjuí, a l'Amazones peruà. Després, les dècades dels 80 i 90, durant les seues estades a Nicaragua, Panamà i Perú, van ser moments d'intensa producció artística, quan realitza multitud de pintures murals.

En paraules de Cerezo Barredo mateix del 1990: «L'univers de la meua pintura mural i dels innombrables dibuixos que caminen per ací amb la seua vida pròpia en revistes populars, en parets de barris, és l'univers de la vida del nostre poble llatinoamericà, com sabem, profundament creient i centenàriament oprimit, però cada dia més en trànsit d'un lúcid i obstinat alliberament. Aquest és el món que a poc a poc, en un procés simbiòtic, he anat descobrint i fent meu. D'ací ve el que faig».

Deia Cerezo Barredo que pintar es expressar, cridar, però en un llenguatge de formes i colors. És un mitja per traure a plena llum el que s'ha ficat dins d'un mateix, que va créixer ací i s'ha fet tan gran que ja no s'aguanta. L'obra naix d'una prèvia concepció, de l'afecte i l'estimació al poble, que es l'única manera de penetrar en l'univers dels seus valors.

La seua vinculació amb les diferents comunitats amb què va transcórrer part de la seua vida el va dur a la reflexió següent «per a mi, tot allò que està en desacord amb cruent i necròfil model de societat que genera majories famolenques, sense dret a viure amb una vida digna i humana, maltractades injustament, eliminades per raons econòmiques, és potencialment revolucionari i subversiu. Denunciar obertament i sense ambigüitats estratègiques, no sols aquests fets de mort, sinó el sistema que els produeix, és revolucionari. Ajudar a il·luminar un model de societat en què es defensen els drets dels pobres, de les ètnies i les cultures massacrades i oprimides, el seu inalienable dret a la pròpia identitat, es distribuïsquen els béns de la terra i els que genera el treball i la tècnica en forma justa, és revolucionari. Pintar els empobrits, les seues aspiracions, el seu clam, els seus passos cap a l'alliberament, estar de la seua part, admetre el seu protagonisme en la història, creure que són els privilegiats del regne de Déu, des de ja, això és eminentment revolucionari. Acceptar la seua cultura, creure que són portadors d'una alternativa per a la construcció d'una societat diferent, això és revolucionari».

«El pintor de l'alliberament»
Segons Fran Ros, comissari de l'exposició i membre de Música y Compromiso Mino, «el pintor de l'alliberament», va anar mostrant-nos com el color, les línies, les formes, el figuratiu i el simbòlic s'anaven entrecreuant constantment amb el desig de justícia, de dignitat i d'esperança que criden els protagonistes de les seus pintures; el poble pla, les gents humils, pobres i excloses, i les situacions viscudes de què ell ha estat testimoni directe. I ens va fer gaudir d'aquesta barreja d'ètica i estètica que ens arribava tan directament al cor i a la intel·ligència. La seua pintura social i dialècticament històrica ens va tocar irremeiablement.
L'estil de la seua obra és inconfusible. Certs temes o gestos són obsessivament declarats: el colom de l'Esperit, els braços i les eines, els peus nus, els ulls profunds, els testimonis caiguts entre flors, i la comunitat, el repartiment.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Frugalitat


Blog 'Pren la paraula'


Paraules amb denominació d'origen 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia