Senyora, m'ha disparat!», exclama abans de caure desplomat alhora que mira atònit l'encarregada de l'establiment, que encara subjecta el revòlver amb les mans. En unes dècimes de segon, se li amunteguen al cervell alguns dels moments més significatius de la seua curta vida. S'hi veu, a través d'una mena de boirina, en plena adolescència, cantant amb entusiasme a l'església evangèlica del seu pare. I als dèneu anys, quan va entrar en de The Soul Stirrers, el grup amb el qual va adquirir renom en el món del gospel. Li ressonen dins del cap les primeres notes de Lovable, la cançó amb què va debutar en la música profana i que va editar en un single sota el pseudònim de Dale Cooke amb la intenció de despistar els adeptes al gènere espiritual més fonamentalistes. Més tard, el 1957, l'èxit inesperat de You send me va acabar de seduir fins als més refractaris. Recorda la sensació de llibertat creativa que va experimentar el dia que va inaugurar la seua pròpia discogràfica, SAR Records, i per un instant, li fa l'efecte que sent a cau d'orella les veus de Muhammad Ali, Malcolm X i Martin Luther King encoratjant-lo a posar-se dret i a continuar vivint. El necessiten al costat en la lluita pels drets civils dels afroamericans.
Ho intenta però no pot. Nota com li rellisquen pel front gruixudes gotes de suor. Una sensació humida i vescosa que prompte l'amara de dalt a baix igual que la nit de l'hivern passat en què va enregistrar el seu darrer àlbum en directe al Harlem Square Club, el local nocturn del barri negre d'Overtown, a Miami. Quan va interpretar l'exitosa Chain Gang, el públic ballava i cridava embogit per la sensualitat que hi desprenia. Ara el cantant de veu sedosa i afinació perfecta percep una cremor intensa al pit que li impedeix respirar. La bala ha penetrat al tors i ha quedat atrapada entre la tercera i la quarta vèrtebra. La visió se li enterboleix. No obstant això, encara se li apareixen a un ritme vertiginós les imatges de tot el què ha passat durant les dues darreres hores: el sopar en un luxós club de Los Àngeles, l'eixida del local amb Lisa Boyer, una jove eurasiàtica que deia que era cantant, l'arribada amb el Ferrari nou a un motel barat de Hollywood€ Després, un buit immens. Només sap que ha eixit de l'habitació sense roba i que perseguia furiós i borratxo la meuca que li acabava de furtar els cinc mil dólars que duia damunt, els pantalons i la camisa.
La matinada de l'11 de desembre del 1964, Sam Cooke, un dels pioners del soul, que està a punt de complir trenta-quatre anys, agonitza a la recepció del motel La Hacienda. Seu a terra completament nu amb el tors inclinat a un costat i el cap recolzat a la paret i, abans d'expirar, li ve a la memòria l'encarregada amb els ulls espantats i el dit al gallet de l'arma.
