14 de febrero de 2020
14.02.2020

La muixeranga: una tradició renovada

La pràctica estava limitada a algunes festes locals però amb el pas del temps s'ha revitalitzat fins a la situació actual amb més de vint colles

14.02.2020 | 04:15
Sénia de la Jove Muixeranga de València a la Fira Alternativa de València. JOAN BOFARULL

Com vam explicar la setmana passada, la muixeranga és una tradició festiva que s'havia conservat en alguns pobles valencians però, fins fa pocs anys, estava limitada a algunes festes locals. En aquest article explicarem com aquesta tradició s'ha revitalitzat fins a la situació actual amb més de vint colles. Hi distingim dues etapes: de l'any 1996 fins el 2008, i de 2013 fins ara.

Primera etapa. En un viatge a Mallorca, uns joves escoltes de l'Olleria van participar en un taller de castells. Quan van tornar al seu poble, van descobrir que, feia anys, hi havia una festa de folls. L'any 1996 van organitzar el «Ball de Locos» de l'Olleria, van poder reconstruir un ball, algunes torres humanes i la música. Van aprendre a pujar amb l'ajuda d'altres muixerangues i també d'algun casteller. Al principi, barrejaven els noms de «ball de locos», «castellers», «ball de valencians» i «muixeranga».

Algunes noies van demanar participar en la muixeranga d'Algemesí però no les van acceptar. L'any 1997 van crear la Nova Muixeranga d'Algemesí, que combina la tradició amb un concepte modern de colla: amb gent de tota mena, amb actuacions a fora del poble i activitats socials, culturals, etc. Actualment té més de 200 membres i ha aconseguit fer l'alta de sis. També ha ensenyat la tècnica a moltes muixerangues noves.

En Gandia es trobà un document de l'any 1875 que explicava l'actuació d'una muixeranga formada per «veinte individuos y un niño». La participació d'un xiquet es relacionà amb la construcció de torres humanes. La Muixeranga de la Safor es fundà l'any 2002 i aconseguí la seua primera figura de 5 altures el 2007.

En Sueca es trobà un document del 1798 que parla de «Torneos y Mojigangas». La Muixeranga de Sueca actuà per primera vegada la nit de Nadal de 2005. En un moment determinat, aquesta colla es va polititzar i molta gent en va eixir. La Muixeranga de Cullera es creà l'any 2010; aquestes dos colles són amigues i sovint s'ajuden.

D'altra banda, la Muixeranga de València es creà l'any 2006. El 2010 el Grup d'Acció Valencianista (GAV), un grup blaver, va anunciar la formació d'una muixeranga «valencianista», però sembla que no ha actuat mai. El 2014 es va organitzar la Jove Muixeranga de València, que actualment té més de 100 membres i fa figures de 5 altures.

L'any 2008 s'organitzà la Muixeranga de Pego, amb algunes figures de creació pròpia. Després d'una crisi, canvià el seu nom per «Muixeranga de la Marina Alta». En aquells anys també es van crear algunes muixerangues que van durar pocs anys en Silla, Carcaixent, el Camp de Morvedre i Camp de Túria.

? Dificultats. Fins fa poc temps, les muixerangues només eren conegudes als seus pobles. L'any 1977, alguns muixeranguers d'Algemesí explicaven que «l'any passat una colla de muixeranguers anà a la ciutat de València, que està a mitja hora del nostre poble, i pràcticament ningú no coneixia aquesta tradició tan antiga».
Joan Fuster escrigué: «¿La Muixeranga d'Algemesí? És muda. Si un dia, un poeta com cal, li posa una 'lletra', tindrem no una 'cançó' sinó un 'cant'. Un cant nacional-popular. Que, a la curta o a la llarga puga desplaçar el coro de zarzuela del mestre Serrano, justament anomenat 'Himno Requional'». Aquesta proposta va donar a conèixer la música de la muixeranga, però la va polititzar.
El desconeixement feia difícil el funcionament de les muixerangues perquè s'apuntava poca gent. També costava trobar actuacions, perquè les autoritats polítiques no les contractaven. En canvi, les associacions valencianistes les convidaven a les manifestacions. Això va fer que, en alguns municipis com València, la imatge de la muixeranga es deslligués de tradició i s'acostés perillosament a la política.
El principal objectiu era que la gent veiés muixerangues. Algunes colles eren poc exigents i es conformaven fent qualsevol figura en qualsevol lloc. En aquells anys, el concepte de «muixeranga» encara no estava clarament definit i es confonia amb la moixiganga, el ball de valencians i els castellers. Algunes muixerangues es van fer uniformes castellers i van copiar algunes tècniques castelleres, fet que va motivar algunes crítiques: «En quant a les Torres, s'ha adoptat la tècnica i estructura dels castellers catalans, la qual cosa em sembla errònia».

? Segona etapa. Després d'alguns anys sense cap colla nova, l'any 2013 es fundaren la Muixeranga de Vinaròs i la Conlloga de Castelló, possiblement la colla de fora d'Algemesí que té més gent i més tècnica. L'any 2015 patí una escissió, que donà lloc a la Muixeranga de la Plana. Els anys següents es crearen les muixerangues d'Alacant (2014), la Torrentina (2015), Alginet i el Campello (2016), Xàtiva i Guadassuar (2017), la Penyeta Blanca de Cocentaina i Barcelona (2018), la Vall d'Albaida i la Marina Baixa (2019). Les colles actuals, en general, estan millor organitzades, tenen més gent, millor tècnica i intenten fer comboi, que la gent ho passe bé.
El gener de 2018 es presentà en Algemesí la Federació Coordinadora de Muixerangues. La federació facilita la comunicació entre les muixerangues, ajuda a organitzar diades, treballa per la seguretat activa i passiva, proporciona cascs per a les xiquetes, ha negociat una assegurança per a tots els muixeranguers, organitza jornades tècniques i de convivència, etc.
En definitiva, la Federació proporciona a les muixerangues tot el necessari perquè participen en les nostres festes amb correcció, èxit i seguretat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Marihuana


Blog 'Pren la paraula'


Amaneix, que no és poc

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia