La lletra P es definix com una consonant oclusiva bilabial sorda. Reconec que les característiques fonètiques de les lletres sordes no m'atrauen. És com si al seu davant es posara un filtre i no deixara que esclatara amb la bellesa més sonora del nostre alfabet. Però també és veritat que, amb el temps, n'he descobert tres qualitats que m'agraden. La primera és que en el grec antic es representava per la lletra pi, un símbol matemàtic misteriós que em fa de pensar. La segona està relacionada amb el fet que en àrab significa una lletra lunar. La lluna suposa una bona d'inspiració i per eixe motiu em fa pensar que mirant la P puc arribar a reflexionar. La tercera, i per a mi més important, és que és la inicial del concepte paternal i dels seus derivats més positius.
El pare és un referent. Especialment, quan no el tenim, valorem el que ha suposat en les nostres vides. Som una part d'ell, amb les seues virtuts i defectes. No obstant això, he de reconéixer que la paraula amaga un cert sentit masclista. De paternal a patriarcat hi ha un pas. Quantes vegades hem sentit parlar dels nostres pares per a referir-nos a la mare i al pare? La Gramàtica Valenciana de l'AVL, com bé recordava en un article el mestre Lacreu, exposa que el gènere masculí no sols es referix a eixe sexe sinó que designa tots els individus de l'espècie. Este fet fa que en els enunciats d'una paraula es reconega el femení encara que no sempre en les definicions. Així, per exemple, trobem «Advocat -ada» definit com a «Llicenciat en dret», quan en el diccionari apareix l'enunciat «Llicenciat -ada». Soc dels qui crec en la «la necessitat imperiosa de canviar radicalment el llenguatge», com esmenta el benvolgut Lacreu, però sé que encara ens queda un llarg camí (en el qual vull estar) per a aconseguir-ho.
La consonant P, continuant amb el concepte paternal, arriba a una altra paraula a la qual estime i alhora em fa por: la pàtria. És, com diu el DNV, la terra on s'ha nascut. He de dir que estime la terra que em va acollir per a eixir al món, la llengua i el País. Reconec especialment l'amor al meu poble quan arriben les festivitats locals que sols nosaltres sabem sentir, com ara la festa de Sant Blai que hem celebrat a Estivella. Tanmateix, si les persones estimen radicalment la terra, m'entra por perquè s'obri la porta a les xenofòbies. El fet de nàixer en un lloc no dona drets superiors a la gent que viu i treballa allí. Podem estimar i sentir-nos d'un territori sense haver nascut allí.
En definitiva, quedem-nos en el sentit més positiu de la P, aquell que ens recorda al nostre pare. Però tinguem present les mares i les denominacions pròpies del sexe femení. Oblidem-nos del patriarcat. El sexe no sols és una qüestió física sinó una manera pròpia de sentir i compartir el món.
