La sonda europea Solar Orbiter ja va camí del Sol, amb l'objectiu de poder fotografiar les primeres imatges de les seues regions polars i de recollir dades inèdites i desconegudes fins ara. Després de més d'una dècada de preparatius, la missió va prendre el vol el dilluns de matinada, de manera espectacular a Florida (EUA), i té per davant un gran repte: apropar-se a la gran estrela fins a on mai ha arribat cap satèl·lit europeu amb càmeres i telescopis.

Així, es pretén realitzar observacions de prop -a una distància inferior que la de Mercuri-, a més de poder esbrinar novetats sobre com afecta el Sol -i les seues tempestes- a la Terra. A més de les regions polars, altres punts d'interés científic són el vent solar, el camp magnètic i el clima espacial.

Solar Orbiter és un cub d'uns tres metres i 1.730 quilos, equipat amb deu instruments, sis panells solars, quatre antenes i un masteler. La missió està liderada per l'Agència Espacial Europea, encara que també col·labora la NASA de forma important, ja que ha sigut la responsable del llançament i d'un dels nou instruments que s'han enlairat. La durada prevista del projecte és de set anys, fins a 2026, i abans d'estiu ja s'espera tindre imatges.

Durant els dos primers anys, la nau es col·locarà al voltant de Venus per a posar-se en una òrbita el·líptica de 180 dies al voltant del Sol. Durant eixe temps, treballaran quatre instruments, mentre els telescopis es calibraran.

El pressupost total és de 1.500 milions d'euros, dels quals l'ESA i els socis europeus han aportat dos terços. Espanya participa en dos instruments (a través de la Universidad de Alcalá, l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial), en concret els que han d'estudiar les partícules energètiques i les tempestes solars.

Cal tindre en compte que Solar Orbiter és una missió singular perquè té capacitat per a enregistrar imatges amb càmeres i telescopis però, al mateix temps, també d'arreplegar dades gràcies als seus sensors. Així, amb esta nau es podran analitzar partícules i esdeveniments, com ondes i camps magnètics, i el vent, la superfície i l'atmosfera solar.

A més de 500 graus

Encara que el projecte europeu no s'aproparà tantíssim al Sol com està previst que ho faça la sonda Parker Solar Probe de la NASA (a sis milions de quilòmetres i llançada en 2018), la nau europea té càmeres, a diferència de la nord-americana i per això serà la primera a agafar imatges dels pols.

La sonda europea es quedarà a 42 milions de quilòmetres, un quart de la distància amb la Terra. Segons està previst, Solar Orbiter eixirà del pla per on circulen els planetes i aprofitarà el camp gravitatori de Venus per a prendre les imatges inèdites dels pols. Per a sobreviure a més de 500 graus i alts nivells de radiació, els instruments estan recoberts amb un escut tèrmic innovador, amb titani i un material nou compost per óssos d'animal, com un «sàndwitx» per a aïllar i protegir la part interior.

Malgrat que la missió té previst acabar en 2026, Solar Orbiter està creada per a funcionar 10 anys més, si sorgixen i es posen en marxa noves operacions.