Segurament em desconnectaré de certs altaveus mediàtics que van de «progres», però que són més reaccionaris que els consells del consultori sentimental d'Elena Francis. Ho dic perquè acostume a posar-me en l'orella alguna de les tertúlies de les ràdios espanyoles. I cada dia m'indigne més de la unanimitat que manifesten quan es tracta d'opinar en tot allò relacionat amb les llengües de l'estat. A la mínima fan acusacions de «supremacista» i de «racista» als qui intenten defensar un idioma que no siga el castellà. Haurien de saber que «supremacisme» és voler imposar un idioma a unes persones que ja tenen la seua pròpia llengua. I és de molt de morro acusar-les, després, de «supremacistes» i «racistes» quan intenten normalitzar-la. ¿No és «supremacista», en plena «democràcia», prohibir l'ús de la llengua catalana en el Parlament Espanyol? ¿Què dirien, si els prohibiren l'ús del castellà al Parlament europeu? ¿Qui impedeix que la nostra llengua gaudisca de rang oficial en el Parlament Europeu? Recordeu els Decrets de Nova Planta dels regnes d'Aragó i de València i pregunteu-se si aquesta part del preàmbul és «supremacista» o no: «quedan abolidos y derogados todos los referidos fueros, privilegios, práctica y constumbre hasta aquí observados en los referidos reinos de Aragón y de Valencia, siendo mi voluntad que estos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica que se tiene y se ha tenido en ella». I mireu com de «democràtica» i no «supremacista» és la seua explicació: «por justo derecho de conquista».
L'altre dia recordava les cartes que mon pare ens escrivia quan anava a la verema a la Camarga. Malgrat que no havia parlat mai en castellà, les cartes les escrivia en aquest idioma. No sabia escriure en valencià. Li havien negat el seu aprenentatge i imposat el d'una llengua que no era la seua. Això, per als tertulians dels altaveus mediàtics de l'altiplà no deu ser un cas de «supremacisme». Mai no els he sentit denunciar un cas com aquest i n'hi ha a cabassos. Modestament pense que l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, només volia dir que hi ha catalanoparlants que s'adrecen en castellà davant d'algú que, per l'aspecte físic o el cognom, pensen que no entendrà el català. I opina que cal, inicialment, parlar en català i, en comprovar que no l'entenen, parlar en castellà. Potser es pot entendre malament, però, segurament, «racista» o «supremacista» seria el cas contrari: parlar-los en castellà pel seu aspecte o pel seu cognom. Jo crec que no sóc «supremacista» per parlar castellà a Madrid i valencià a Nàpols. Ho faig perquè hi ha una diferència molt clara: a Nàpols intenten entendre'm i a Madrid alguns se sentirien ofesos.
