El nombre de menors d'edat que viuen en zones en guerra ha descendit en l'últim any, però en canvi la xifra dels qui residixen a la meitat d'un conflicte dels denominats d'alta intensitat ha augmentat fins a arribar ja als 149 milions, segons Save the Children, que ha alertat de la doble vulnerabilitat en el cas de les xiquetes.
L'informe xifra en 415 milions els menors en zones en guerra, un descens de cinc milions en només un any, però al mateix temps avisa que els pitjors crims que poden cometre's contra la infància seguixen a l'alça. Així, 149 milions de xiquets viuen en zones de conflicte d'alta intensitat, en la qual es produïxen més d'un miler de morts a l'any relacionades amb els combats. Save the Children considera que mai abans els xiquets han estat tan exposat a la violència, fins al punt que en 2018 almenys 12.125 xiquetes i xiquets van morir o van resultar ferits per la violència relacionada amb els conflictes, un 13 % més que l'any precedent. La quantitat d'atacs a escoles i hospitals també va augmentar, en concret un 32 %, fins als 1.892 casos, segons dades de l'ONU.
El director de general de Save the Children España, Andrés Conde, lamenta que «les guerres actuals són guerres contra la infància» i titlla d'«esgarrifós» que «el món romanga immòbil». «Exigim als líders mundials que deixen de mirar cap a un altre costat i que prenguen mesures efectives», afegix. A més, el responsable de l'ONG advertix que, «des de 2005, s'han registrat almenys 95.000 morts o mutilacions infantils, desenes de milers de xiquets i xiquetes han sigut segrestats i milions d'ells han vist vulnerat el seu accés a l'educació i a l'atenció sanitària pel bombardeig d'escoles i hospitals».
Les xiquetes, les més afectades
L'informe inclou la perspectiva de gènere per a valorar en quina mesura les xiquetes patixen més certs abusos. Entre 2005 i finals de 2018, va haver-hi quasi 20.000 casos verificats de violència sexual contra menors d'edat -la xifra seria major, diu l'ONG-, dels quals el 87 % corresponen a xiquetes. «Hi ha assetjament i violacions, per això som les més afectades en els conflictes i les guerres», explica Briska, de 22 anys, que va fugir del nord-est de Síria amb els seus cinc germans menors. «Encara em considere una xiqueta, de manera que, com podria jo assumir el rol de pare i mare? Fins i tot en un lloc segur, com és el campament, tenim por», compta la jove.
Els homes, per la seua part, estan més exposats a assassinats, mutilacions, segrestos i reclutaments. Dels més de 2.500 infants segrestats pels grups armats en 2018, el 80 % eren homes.
Les conseqüències de les guerers es veuen en menors com Amir, que va fugir de la guerra d'Iraq amb la seua mare i els seus germans, i va recalar en un poble del nord-est de Síria. Va patir l'impacte del foc d'artilleria i per això «ara a vegades es cansa, plora i està adolorit», com conta sa mare, però «quan va veure que ja no hi ha més bombardejos al voltant, ha tornat a l'escola i diu que se sent millor».
