La dieta mediterrània influïx en un envelliment saludable

Seguir durant un any una dieta mediterrània potència els tipus de bacteris intestinals relacionats amb l'envelliment «saludable» a més de reduir les associades a la inflamació nociva en les persones majors, segons un estudi que publica la revista Gut, del grup The British Medical Journal.

L'envelliment està associat amb la deterioració de les funcions corporals i un augment de la inflamació, que anuncien l'aparició de la fragilitat, però la dieta mediterrània actua sobre els bacteris intestinals de manera que «ajudaria a frenar l'avanç de la fragilitat física i cognitiva relacionat amb la vellesa», segons suggerixen els investigadors.

Els resultats no establixen un paper causal del microbioma en la salut i algunes de la implicacions s'inferixen en lloc de mesurar-se directament, advertixen els investigadors, els qui assenyalen que la interacció entre dieta, microbioma i salut de la persona «és un fenomen complex en el qual influïxen diversos factors».

L'equip liderat per Paul O'Toole de la Universitat de Cokc (Irlanda), va estudiar si una dieta mediterrània podia mantindre el microbioma en l'intestí de les persones majors i promoure la retenció i fins i tot la proliferació dels bacteris associats amb l'envelliment saludable.

Un grapat de canvis beneficiosos

Per a això, van analitzar el microbioma intestinal de 612 persones d'entre 65 i 79 anys procedents de França, Itàlia, Holanda, Polònia i Regne Unit, dividides en dos grups i a les quals es va seguir durant un any abans i després de començar la dieta.

Un grup va seguir amb la seua dieta habitual i l'altre amb una alimentació mediterrània especialment dissenyada per a gent gran, rica en fruites, vegetals, anous, llegums, oli d'oliva i peix i baixa en carn roja i greixos saturats.

Seguir la dieta mediterrània durant dotze mesos es va associar a canvis beneficiosos en el miocrobioma intestinal, indica l'estudi.

En este sentit, es va associar amb una contenció de la pèrdua de la diversitat bacteriana, un augment dels bacteris vinculats amb indicadors de reducció de la fragilitat, com la velocitat en caminar o la força d'agafar amb la mà, i la millora de la funció cerebral, com la memòria, així com amb la menor producció de substàncies químiques inflamatòries potencialment nocives.

Tanmateix, anàlisis detallades van revelar que els canvis en el microbioma estaven associats amb l'augment de bacteris coneguts per produir beneficiosos àcids grassos de cadena curta.

A més, es va relacionar amb una disminució dels bacteris implicats en la producció de determinats àcids biliars, la sobreproducció dels quals està relacionada amb un major risc de càncer d'intestí, resistència a la insulina, fetge gras i mal cel·lular.

Els canvis es van deure, en gran manera, a un augment de la fibra alimentària i de les vitamines i minerals associats, especialment C, B6, B9, coure, potassi, ferro, manganés i magnesi.

Els resultats observats van ser independents de l'edat o el pes (índex de massa corporal), els quals influïxen en la composició del microbioma.