Maite, la funcionària de la Generalitat que, com ja vaig contar, em va preguntar pels plurals de jove i home, m'envia una llarga llista de paraules ben nostrades que el traductor valencià-castellà del programa «oficial» Salt.usu, eixit de la Direcció General de Política Lingüística, marca com a desconegudes i el castellà-valencià ignora. La mateixa que qualificava de «valencià capat» el repertori lèxic d'eixos programes de traducció, per la ingent quantitat de formes i vocables, genuïns i ben usuals, exclosos o senyalats com a secundaris o col·loquials.
Entre l'extensa relació de paraules, «desconegudes» o ignorades per als traductors Salt.usu, que m'apunta Maite, en seleccione unes quantes, d'ús general valencià i normatives, que criden l'atenció per la seua absència dels referits repertoris: «acurtar», verb ben present en la parla valenciana, que, com tots sabem, té el significat de 'fer més curta, disminuir en longitud, duració o quantitat alguna cosa', «Acurtar els camals dels pantalons», «Els disgustos li acurtaran la vida», «Ens han acurtat el sou». I em diu Maite: «Els talibans (lingüístics) acurten el valencià». El traductor valencià-castellà del Salt.usu marca «acurtar» com a paraula desconeguda. Increïble, però cert! I el castellà-valencià de l'esmentat programa, la castellana «acortar» la traduïx com a «escurçar», paraula també de la nostra llengua, però d'ús escàs o nul en la parla habitual valenciana, i més pròpia del català oriental. Abans «s'acurtava» una criatura quan se li retiraven els bolquers i se la vestia «de curt». Aixina es deia i diem, però, ¿s'imaginen vostés una iaia de fa setanta anys dient-li a la filla o a la nora?: «Ampariues, ja va sent hora que "escurcem" el menudet, que ja té 13 mesos!».
Una altra paraula «desconeguda» i ignorada en els traductors del Salt.usu és «rellamp», 'descàrrega elèctrica, acompanyada d'una resplendor vivíssima i instantània, que es produïx entre dos núvols o entre el núvol i la terra'. Paraula ben nostrada i usada majoritàriament en valencià. El traductor valencià-castellà esmentat la senyala com a desconeguda, mentres que el castellà-valencià, l'equivalent castellana, «relámpago», la traduïx com a «llampec», que no diem, en general, els valencians.
Ocorre igual amb «navaixa», 'ganivet que es plega introduint la fulla en una ranura que té a propòsit el mànec'. El traductor Salt.usu, en un cas marca que la desconeix i en l'altre la traduïx com a «navalla», que diem poc o gens. Igual ocorre amb la genuïna i usual valenciana «llomello», 'carn de porc', desconeguda en Salt.usu valencià-castellà, i «llom» en l'altre. Desconegudes també les formes «clavillar»/«clevillar», 'fer clavills', que serien, segons el referit traductor, «clivellar», que tampoc diem per ací. I aixina, centenars de paraules i formes valencianes excloses o ignorades, en la línia «selectiva» i restrictiva inspirada en els Criteris lingüístics, auspiciats per la DGPL, uns criteris tributaris del model lingüístic catalanooriental, que no milloren gens l'autoestima pel valencià. I per a finalitzar hui, dos desiderates: una, que torne el Salt que teníem, actualitzat, que allargava la nostra llengua. I dos, no acurteu més el valencià, que ja anem prou curts en el seu ús normal o normalitzat.
