Gran part de xiquets valencians han après a llegir amb llibres de Teresa Broseta com L’illa a la deriva, L’estiu dels pirates o La botiga de Carme. Malgrat això, l’autora valenciana també ha conreat la novel·la per a adults amb títols com L’alé de la vida, que, 15 anys després de la seua publicació en castellà, presenta una reescriptura en valencià d’aquesta història d’amor entre l’escultor Miquel Àngel Buonarroti i el seu deixeble.
P Fa 15 anys, vas publicar la versió en castellà de «L'alé de la vida». Ara presentes la reescriptura en valencià. Per què?
R Perquè es tracta d'una novel·la molt especial per a mi, la xiqueta dels meus ulls. Vaig poder publicar L'alé de la vida perquè va guanyar el premi de novel·la Diario Sur, a Màlaga. Va suposar una gran alegria, però un premi no garanteix la distribució ni la promoció d'una novel·la, i em dolia que aquesta història tan volguda per mi quedara en l'oblit després d'una vida breu. Quan Vincle Editorial em va donar l'oportunitat de reescriure-la i publicar-la en valencià, no podia deixar escapar aqueixa possibilitat de donar-li una segona vida, que espere més llarga i fructífera.
P Com ha sigut el procés de reescriptura?
R Escrivia i escric tant en castellà com en valencià, però ara, quinze anys després, tal vegada sent que és en valencià com millor s'expressa la meua veu literària. Aquesta reescriptura, que ha suposat també una depuració, ha fluït d'una manera tan natural que ha tingut una mica de màgic.
P Quanta realitat i quanta ficció hi ha en aquesta novel·la?
R L'existència mateixa de Piero i la seua relació amb Miquel Àngel, amb tot el que implica, és ficció. Però la ficció se sustenta en una realitat, i la realitat ens aporta algunes certeses i unes quantes incògnites.
PPer a escriure el llibre, et vas documentar sobre com era viure a la Itàlia del Cinquencento?
R Va ser un procés que va començar molt abans de tindre el propòsit d'escriure aquesta novel·la. Els fonaments els van posar les moltes biografies de Miquel Àngel que vaig llegir durant la meua adolescència i joventut, algunes magnífiques, i moltes altres lectures que van anar dibuixant el quadre de la vida quotidiana en aquella època. La documentació més específica, la que es refereix a la tècnica del fresc i a l'obtenció dels pigments, em va portar a lectures tècniques bastant més exigents.
P Retrates a Miquel Àngel com un geni compulsiu, irat i complicat de tractar. Sabem que realment va ser així?
R Pel que van deixar escrit els qui li van tractar, per la correspondència que va mantindre amb familiars, amics i coneguts, i pel que transmet la seua poesia, resulta clar que sí. Atés que no és l'únic cas en la història, sembla que és complicat casar la genialitat, la creativitat torrencial i l'originalitat de criteri amb la vida ordinària.
P Per què vas decidir contar una història d'amor homosexual a la Itàlia del segle XVI?
R Des que vaig llegir aquella primera novel·la sobre Miquel Àngel, L'angoixa i l'èxtasi, fins que vaig ser conscient de la seua homosexualitat, van passar alguns anys i moltes biografies edulcorades que no dubtaven a adjudicar-li amors femenins que mai va tindre. Contar una història d'amor homosexual no va ser una decisió personal, sinó l'únic acostament possible a la naturalesa humana del geni.
P Destaques com a autora de llibres infantils i juvenils. Quines diferències hi ha dirigir-se a un públic adult i a un infantil?
R No en trobe cap més enllà de l'extensió del text, la longitud d'algunes frases i l'ús d'un lèxic una mica més ampli. Llevat que es tracte d'un encàrrec concret, no m'assec a escriure pensant en un públic determinat, sinó en una història. És ella qui determina el gènere literari i la llengua que utilitze, i també a quin públic interessarà. Crec que la literatura infantil i juvenil és aquella que podem llegir tots, tinguem l'edat que tinguem, i que és literatura d'adults solament aquella que no interessa als xiquets.
P A què creu que es deu l’auge de la novel·la històrica?
R Que qualsevol tipus de lectura estiga en auge em sembla ja una bona notícia, encara que en el cas de la novel·la històrica hi ha també un costat fosc. Es diu que l'interés per la novel·la històrica sol repuntar en moments de crisis, tant per la necessitat d'evadir-se de la realitat com pel desig de comprendre el present a través de l'evocació del passat. Siga com siga, la novel·la històrica ens transporta a temps desconeguts.
P Ven-te: per què hauríem de llegir aquest llibre?
R Perquè us emocionarà i us farà mirar amb altres ulls algunes obres d'art que ja coneixeu i alguns paisatges que segurament haureu visitat. Perquè acabareu creient com jo que les obres d'art capaços d'emocionar-nos com ho fa el sostre de la Sixtina han d'haver-se nodrit necessàriament de l'amor humà.
