De primícia per a les lletres i la música valenciana pot considerar-se la celebració, aquest dijous 27 de febrer, de la tertúlia La Lluna amb el suport del Centre d'Estudis Locals de Picanya (CEL). Perquè en aquest acte se presenta en societat la notícia de considerar la sarsuela «Un casament a Picanya», estrenada al teatre Princesa de la ciutat de València en 1859, com la primera sarsuela escrita en valencià de la nostra història.
La rigorosa investigació «Els inicis de la sarsuela en valencià (1859-1874). Un casament en 'Picaña'», de Hilari García Gázquez, ha estat publicada en la revista científica nord-americana Studia Iberica et Americana: Journal of Iberian and Latin American Literary and Cultural Studies de la Universitat Estatal de Califòrnia a Fullerton. Aquesta sarsuela, segons l'estudiós Hilari García Gázquez, filòleg, compositor i director d'orquestra -ha dirigit l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València entre 2011 i 2018- i actual cap de servei de Planificació Educativa en la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, està considerada com la primera escrita en el nostre domini lingüístic, cinc anys abans de la famosa «L'esquella de la torratxa» de Serafí Pitarra i Joan Sariols, estrenada al teatre Odeon de Barcelona en 1864, i consignada, fins ara, com a fita important per ser la primera en català per la major part dels llibres i enciclopèdies.
L'obra, segons Hilari García, «fou la més exitosa del panorama escènic valencià de la dècada dels seixanta dels segle XIX per l'agilitat del llibret, la familiaritat de la trama, la proximitat de la llengua i la música». Tant que va ser també estrenada a Alacant, Palma i a Barcelona, on va ser representada al Romea i el Liceu.
Estructura de sainet
Aquesta sarsuela de costums valencianes, d'estructura en forma de sainet, en un acte i en vers, té lletra de Francesc Palanca i Roca (1834-1897) i música de Joan García i Català (18??-1901). Va ser escrita, segons els autors, per al «benefisi de la distinguida y apresiable actriu Doña Francisca Pastor», que va interpretar el personatge de Toneta, el principal paper femení i eix de la trema sainetesca. Actuaren també en l'estrena d'aquella nit Manuel Nogueras, en el paper de l'alcalde de Picanya; Angela Burgos, com a Tomasa, tia de Toneta; Asensio Mora, en el personatge de Tonet, l'enamorat de Toneta i Angel Mollà que feia de Pascualo, rival de Tonet que pretén la mà de Toneta.
L'acció s'inicia a l'interior de la casa de Tomasa, en el poble de Picanya, i després tota l'acció transcorre en aquesta població de l'Horta Sud, que en aquell temps comptava amb uns escassos 900 habitants. El llibret de l'obra, dedicat al conegut sainetista Josep Bernat i Baldoví, es va editar en la impremta de la Regeneració Tipogràfica de Ignasi Boix, el mateix any de l'estrena. L'autor del text Francisco Palanca i Roca, nascut a Alzira en 1834, va ser un popular escriptor de teatre en valencià, membre de Lo Rat Penat. En record seu es va instaurar el premi de teatre Francesc Palanca i Roca dins dels actuals premis literaris Ciutat d'Alzira. L'autor de la música fou Joan García i Català, un conegut compositor, violinista i director, autor de les primeres sarsueles en valencià que tingueren gran èxit popular.
Vist l'èxit popular de «Un casament en 'Picaña'», amb 17 representacions seguides, els mateixos autors, Francesc Palanca i Joan García, a petició de l'empresari, sis mesos després, també en el teatre Princesa de València, estrenen la segona part titulada «Suspirs y llàgrimes. Segona part d'un Casament en 'Picaña'», amb els mateixos personatges. La popularitat d'aquesta sarsuela fou tal que va haver de prorrogar-ne el nombre de representacions previstes.
Són anys d'extensa producció del tàndem Palanca i García Català: entre 1859 i 1872 van estrenar les sarsueles Un casament en Picaña (1859), Suspirs y llàgrimes (1860), El sol de Rusafa (1861), En lo mercat de Valensia (1862) i Un parent del atre món (1872). Totes elles obres de gran impacte popular.
Interpretació de passatges
Per a recordar l'esdeveniment que suposa una troballa com aquesta per al naixement del nostre teatre musical autòcton i posar-lo en valor, la tertúlia La Lluna, amb el suport del Centre d'Estudis Locals de Picanya (CEL), ha preparat un acte de presentació, hui dijous 27, a les 21 hores, al Moma de Picanya, amb una conferència d'Hilari García Gázquez sobre «Els inicis de la sarsuela en valencià (1859-1874). Un casament a Picanya», amb la presencia d'Amèlia Hueso, directora del cor de la banda de Picanya.
L'acte inclourà l'audició musical de alguns passatges de la sarsuela, interpretats per la soprano Consuelo Hueso i el tenor Carlos García Atienza, amb l'acompanyament al piano d'Antonio Galera. Un acte per a homenatjar una obra que impulsà el teatre líric en la nostra llengua i uns autors a reivindicar, avui quasi desconeguts en la nostra societat, i que en un altre país, com diu Hilari García, «segurament formarien part del parnàs dels artistes nacionals».
