Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinió

Dones valencianes

Acaba d'eixir ara mateix, publicat per l'editorial Afers que tan diligentment dirigeix Vicent Olmos, i a cura del catedràtic de la Universitat de València, Antoni Furió, un volum que, sota el títol de Quinze dones valencianes, fa una ullada a un grapat de dones de totes les èpoques que, sovint, no havien rebut massa atenció per part dels historiadors o, pel seu paper en la història, havien estat considerades marginals. O, simplement, pel seu paper destacat, calia incloure-les com a mostra del que també han fet les dones en el passat valencià. El volum, també, en tant que és escrit per un conjunt ampli d'autors -entre els quals m'honore d'haver-hi participat-, presenta les veus d'aquells personatges femenins amb diversitat d'enfocaments i, també, amb la suficient diversitat com per poder fer un acostament a aquelles dones que van des de l'edat mitjana a pràcticament els nostres temps.

Així, el volum s'inicia amb la noble dona Carrossa de Vilaragut -de la qual s'ocupa Juan Vicente García Marsilla-; i continua amb la reina Maria de Castella, esposa del Magnànim -a cura de Lledó Ruiz Domingo-; l'abadessa i escriptora Isabel de Villena -de qui parla Ferran Garcia-Oliver-; la dama Beatriu Guimerà -objecte d'estudi d' Antoni Furió-, la reina d'Aragó i virreina de València, Germana de Foix -de qui m'he ocupat jo-; Mencía de Mendoza, segona esposa del duc de Calàbria i dona humanista -estudiada per Estefania Ferrer del Río-; la impressora Jerònima Galés -a qui li ha dedicat les pàgines corresponents Rosa M. Gregori Roig-; la poetessa del XVIII, Narcisa Torres -retratada per Laura Peris Bolta-; l'escriptora castellonenca del romanticisme, Amàlia Fenollosa -que és comentada per Pau Viciano-; la primera universitària valenciana i ginecòloga, Manuela Solís i Claras -de qui escriu Blanca Cerdá Aznar-; l'escriptora feminista Maria Cambrils -a càrrec de Rosa Solbes López-; Empar Navarro Giner, mestra i política -de qui parla Josepa Cortés-; la professora universitària Olímpia Arozena -de qui ens ofereix una aproximació Guillem Chismol-; Enriqueta Agut Armer, mestra feminista que acabà els seus dies exiliada, a Mèxic -revisitada per Maria Folch-; i, finalment, la mestra Alejandra Soler, republicana i que arribà a ser cap de la càtedra de Llengües Romances de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou -de la qual fa una panoràmica Ana Aguado.

La nòmina és ben representativa i el llibre és imprescindible. I un luxe per a qualsevol cultura, per la qualitat de les dones que centren els interessos del volum i per tot el que significa de recuperació de la memòria d'aquelles dones que, sense dubte, en representen moltes més.

Compartir el artículo

stats