06 de marzo de 2020
06.03.2020

'La de Barcelona', la primera muixeranga fora del País Valencià

La majoria d'integrants era gent valenciana que havia arribat a Catalunya per a estudiar o treballar

06.03.2020 | 04:15
'La de Barcelona', la primera muixeranga fora del País Valencià

En l'actualitat, el fet muixeranguer viu un moment dolç, de consolidació i d'incidència en moltes parts de la societat valenciana. Des del sud fins al nord del País Valencià ha sorgit i s'ha consolidat un element que vertebra el nostre territori: les muixerangues. L'aparició de noves muixerangues en diferents territoris ja és habitual i tots coneixem algú que ha engegat un projecte il·lusionant. Avui presentarem l'origen de la Muixeranga de Barcelona, la primera muixeranga (i de moment l'única) fora del País Valencià.

Els inicis. Al novembre del 2017 es va produir la primera reunió de gent interessada en fer muixerangues a la Casa València de Barcelona, abans d'una assemblea de l'Espai País Valencià, una associació que promou la cultura valenciana en aquesta ciutat. Aquest grup va començar a organitzar-se i assajar i al febrer de 2018 la Muixeranga de Barcelona es va constituir com a associació.

D'entrada, la majoria d'integrants d'aquesta primera fornada de muixerangueres era gent valenciana que havia arribat a Barcelona per a estudiar i/o treballar. A poc a poc, més gent es va sumar al projecte i als pocs mesos les primeres famílies es van interessar en participar-hi. En general, les persones interessades en fer muixerangues eren valencianes o bé castelleres i el mètode de captació més eficient va ser i és el boca-orella.

Poc després, el 12 de maig de 2018, es va fer la presentació oficial de la Muixeranga de Barcelona amb un repertori ben muixeranguer. La temporada següent ja es comptava amb un local on assajar regularment al barri de Sants, la Lleialtat Santsenca, i al gener de 2019 l'entitat va entrar a formar part de la Federació Coordinadora de Muixerangues.
És important destacar la bona acollida per part de diferents entitats i colles castelleres de Barcelona, cedint locals i convidant a actuacions, ja que amb aquesta ajuda ens va facilitar l'inici, el creixement, la consolidació i la visibilització d'aquesta nova muixeranga.

Les dificultats.
Quan es va començar el projecte de la Muixeranga de Barcelona, cap integrant va ser conscient de tots els reptes que tenien per davant ni de totes les dificultats que comportava el projecte d'una muixeranga en una ciutat amb 10 colles castelleres i una de falcons. La poca coneixença de les muixerangues i el fet que l'oferta de torres humanes ja estava més que coberta feia (i fa) complicada la tasca de triomfar a Barcelona.

Al mateix temps, el fet d'estar fora del País Valencià fa que el contacte i les col·laboracions amb altres muixerangues siga molt més complicat i, en conseqüència, que la Muixeranga de Barcelona siga poc coneguda al territori de les muixerangues.

Finalment, el fet que la major part d'integrants estiguen a Barcelona «de passada» fa que la muixeranga s'haja de renovar any rere any, cosa que dificulta la consolidació i estabilitat com a associació.

La intenció.
La Muixeranga de Barcelona naix amb uns objectius clars: primer de tot, fer muixerangues allà on viuen el seus integrants; seguidament, fer conèixer i fer valdre les muixerangues i la cultura valenciana a Catalunya. Per això, l'associació organitza actes de divulgació del fet muixeranguer, com per exemple la xerrada «Les muixerangues, els parents dels castells"« realitzada per Joan Bofarull, o la presentació del «Protocol d'actuacions en pors i caigudes», per Isabel Murria, sent aquest últim un èxit, ja que més de 10 colles castelleres hi van estar representades i es va crear un ambient d'agermanament entre muixeranguers i castellers.

Des del punt de vista social, la Muixeranga de Barcelona serveix de lloc de trobada per als valencians residents als voltants de Barcelona. A l'assaig i a les diferents activitats muixerangueres, els membres valencians troben un lloc d'arrelament amb els seus orígens. Per un altre costat, cada vegada més gent no valenciana i no castellera s'incorpora i hi troba un espai acollidor, amb persones d'orígens diferents i on valors com la confiança, la cooperació i la no-competitivitat estan molt presents.

En darrer lloc, la ideologia d'una associació és el resultat de les diferents sensibilitats ideològiques de les persones que la formen, fent així que els seus membres se senten representats per aquesta. La Muixeranga de Barcelona s'ha definit com una associació popular que promou la unitat de la llengua, la igualtat entre dones i homes i la defensa de la declaració universal dels drets humans i, per tant, no restarà indiferent als atacs que aquestes lluites (encara avui) reben.

L'horitzó.
Actualment, la Muixeranga de Barcelona segueix creixent en integrants i ja s'acosta a una mitja de 50 persones per assaig. Així mateix, els reptes de futur son diversos. Per això, s'han posat com a propòsits: ampliar els membres que la formen, posant especial èmfasi en les famílies; millorar el funcionament intern, posant en valor la participació, la integració i l'horitzontalitat; perfeccionar el nivell tècnic de la colla; i, finalment, seguir difonent la cultura valenciana. Tot amb una finalitat clara: la consolidació de l'associació.

L'aparició d'una muixeranga fora del País Valencià obre les portes a un nou paradigma de muixeranga. És aquest un model sostenible? Quin efecte tindrà l'aparició de muixerangues fora del País Valencià en el fet muixeranguer? El temps dirà si el model de muixeranga «forana» s'acaba assentant definitivament. Mentrimentres seguirem gaudint de veure que la nostra cultura ja travessa territoris.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Símptoma


Blog 'Pren la paraula'


¿El covid o la covid?

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia