A 4000 metres sobre el nivell de la mar, en la serralada dels Andes, entre volcans, salars i llacunes viuen alguns dels organismes més interessants de la Terra, éssers vius que s'han adaptat a condicions extremes i l'estudi de les quals ajudarà a entendre com va sorgir la vida en planetes com la Terra o Mart. Per això, fins a este racó del món s'han desplaçat investigadors del Centre d'Astrobiologia (INTA-Csic) de Madrid, liderats per Daniel Carrizo, i científics del Laboratori d'Investigacions Microbiològiques de Llacunes Andines (Limla) i del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (Conicet) argentí.

La Puna és una regió de l'altiplà entre Bolívia, Xile i el Perú en la qual es troben el Salar d'Antofalla (un desert de sal de més de 150 quilòmetres de llarg) i el volcà Galà, amb una boca de 45 quilòmetres. «Investigar este lloc és més que interessant: està a més de 3.500 metres, té poc oxigen, variacions de temperatura, alt contingut en elements tòxics, alta radiació ultraviolada i és hipersalí», comenta Daniel Carrizo.

Açò pot ser útil per a entendre l'origen de la vida en la Terra i per a esbrinar com va ser el primer milió d'anys d'evolució en Mart, ara àrid però que en el passat va tindre atmosfera i oceans d'aigua. «Els microorganismes d'estos llocs ens donen una idea del que va poder haver sigut l'origen de la vida en tots dos planetes», explica.

En la campanya, que ha durat 15 dies, s'han analitzat zones salades: «en algunes hi ha evaporació i es formen evaporites d'algeps i ix -roques originades per la cristal·lització de sals dissoltes en l'aigua- però també hi ha bacteris que interferixen en el procés. És una biomineralització molt interessant perquè s'assembla molt a la qual va haver-hi en la terra primitiva», assenyala.

Prop d'eixa zona, els investigadors han estudiat xicotetes llacunes que,«encara que totes tenen la mateixa química d'aigua, són de diferents colors, en funció dels microorganismes que les habiten. Una és rosa per la població d'arqueges que conté; en una altra no trobem vida, només sal; i una altra, blava, tenia microbialits en la vora, minerals que sorgixen de l'activitat biològica i que són anàlogues als inicis de la formació de la vida en la terra primitiva», explica; estes estructures «mai s'havien trobat en esta altitud i a l'interior», només en àrees marines d'Austràlia (en la badia Shark), subratlla.Els científics també van analitzar l'activitat hidrotermal de guèisers vius i un fòssil que «ens dirà quina classe d'organismes va haver-hi ací, informació que, si anem a Mart, serà útil per a identificar quines molècules orgàniques van viure allí temps arrere».

Resultats sorprenents

Una de les majors curiositats es va trobar a 4.600 metres d'altitud, en una llacuna hipersalina amb un ph molt bàsic i estrany (Ph11) i una comunitat microbiana dominada per arqueges (prop del 95 %), quan el normal és trobar-les en proporció mínima. «No és normal. Mai hem treballat amb eixa alcalinitat, ni eixa quantitat d'arsènic, ni a eixa altura. És un ambient totalment nou sobre el qual no hi ha estudis previs», subratlla el científic.

Però a 4.500 metres, potser un dels aspectes més importants per a estudiar és com s'han adaptat a la radiació ultraviolada uns microorganismes que no s'amaguen sota el sòl o la sal, sinó que viuen en la superfície dels llacs.

Els investigadors van aprofitar la missió per a portar mostres que seran analitzades utilitzant el «bessó» de l'espectròmetre Raman (RLS), un instrument espanyol que anirà en el Rosalind Franklin, un robot d'exploració dissenyat per a buscar processos geoquímics i components biològics vinculats a la vida en Mart. «Utilitzar Raman ajuda a comprovar si l'instrument és capaç de trobar molècules que ens puguen indicar activitat biològica recent o antiga», conclou l'investigador.