La segona setmana d'agost del 1797, va veure com un cometa travessava el cel nocturn i, mentre seguia amb l'esguard el rastre brillant en el firmament, va pensar que la visió d'aquella «estranya estrella» significava que en breu naixeria el seu fill. Desitjava recuperar l'activitat: les llargues jornades escrivint, les interessants converses a l'hora del berenar amb l'escriptora Mary Hays i les estimulants passejades fins a Sandler's Wells junt amb el seu marit per tal de visitar l'editor Joseph Johnson i els llibreters del poble i posar-se al dia dels darrers esdeveniments del sector.
Ara es fatigava de seguida. Se sentia pesada i els metres de roba que la moda l'obligava a arrossegar no l'ajudaven gens. Necessitava que William nasquera per poder recuperar l'agilitat i reprendre el ritme habitual de treball. Havia acabat una sèrie de contes i li abellia enllestir Els greuges de les dones, la seua novel·la més combativa. Al matí del 30 d'agost, uns quinze dies després de la misteriosa aparició estel·lar, així que va sentir les primeres molèsties, va manar que avisaren la senyora Blekinsop, una comare de renom en la contornada, i, a continuació, es va entretindre llegint el periòdic entre contracció i contracció. Tenia la certesa que el part seria ràpid i sense complicacions, igual que el de Fanny, la filla il·legítima fruit de la tempestuosa relació amb Gilbert Imlay. Estava equivocada. La dolorosa espera es va allargar fins a uns minuts abans de la mitjanit.
Tanmateix, no va vindre al món William, sinó una xiqueta diminuta amb els cabells pèl-rojos com els d'ella que a penes va poder acaronar; ja no li quedaven forces. Delerava recuperar prompte la vigoria que la caracteritzava, la mateixa que sentia cinc anys enrere quan va escriure Vindicació dels drets de la dona. El cos, però, no responia als seus anhels i va pressentir que el cometa havia anunciat una mort, no un naixement. Deu dies més tard, va expirar, a l'edat de 38 anys, enmig d'una terrible agonia provocada per unes febres puerperals. Una patologia comuna a l'època perquè els metges que havien d'extraure les placentes mal expulsades, seguint la praxi rutinària, no es rentaven les mans abans d'atendre les parteres.
Mary Wollstonecraft, la «inconscient» que va gosar defensar la igualtat dels sexes, que animava les seues congèneres a participar en política per tal d'obtindre representació parlamentària i que s'havia atrevit a considerar-se autònoma i independent, va ser víctima d'un dels greuges més usuals de les dones al segle XVIII. El seu vidu, el pensador radical William Godwin, desolat, es va tancar a l'estudi i va esperar que Mary Hays li tallara uns flocs de cabell rogenc a fi que el nadó, la futura Mary Shelley, posseïra un record tangible de la seua mare.
