Amb la paraula «histèria» es fa referència actualment, de manera molt genèrica, a un estat d'excitació nerviosa molt intensa produït a conseqüència d'una situació anòmala. En la terminologia mèdica, este terme s'usa per a referir-se a una neurosi complexa que provoca trastorns motors, sensorials o digestius.
Estos significats ens ha vingut a través del francés «hystérie», que l'havia pres del grec «hystéra», 'úter'. I no és casual la relació entre la histèria i l'òrgan de l'aparell reproductor femení. Entre els antics grecs es creia que l'úter era un òrgan mòbil que deambulava pel cos de la dona, i que, quan arribava al pit, provocava sufocacions i palpitacions. Esta falsa idea es mantingué fins a ben entrat el segle XIX. I encara són més sorprenents les teràpies aplicades en alguns casos per a combatre els atacs d'histèria, que consistien en massatges manuals al clítoris fins a provocar l'orgasme. Així s'aconseguia calmar les convulsions de les pacients afectades.
