Coronavirus, paella i muixerangues

Tot va començar fa uns mesos, amb un virus no sé on, per la Xina (no queda lluny, això!). La Muixeranga de Vinaròs té un calendari un poc especial, perquè el Maestrat is different. Aquí, al novembre i desembre l'aire gelat s'emporta les ganes de muixeranguejar, i al febrer hi ha el carnaval, i entre el fred i preparar actes, plomes i festes... no es pot fer tot.

Així és que comencem la temporada el 28 de febrer (fa només tres setmanes!) i l'encetem potents, mentre a Itàlia no sé què passa, amb això del virus aquell de la Xina, que estava lluny i ara mira. Que diuen que a València n'hi ha un cas. Però mirem endavant, que el març ve amb cosetes xules, molt xules.

Tenim planificat un talleret amb els amics de La Pastora, el Casal Popular de Benicarló, que han muntat una bona festa amb nosaltres i un grup de música, la Benicarló Youth Band. Hi haurà paella, vermut i bon ambient, i tota la nostra colla s'hi apunta amb entusiasme. És clar que volem paella i muixeranga! Hi ha cap pla millor per al dissabte? La nostra àrea tècnica (el grup de gent que dirigeix assajos i actuacions) assaboreix ja les oportunitats que brindarà l'assaig més multitudinari de la nostra història: vora seixanta persones.

A propet nostre, la Conlloga Muixeranga de Castelló prepara la seua Trobada per la setmana vinent. Una Trobada no s'organitza en una setmana. Fa mesos que la preparen i, com que és l'acte muixeranguer més gran que tenim a les comarques del nord per aquestes dates, ja tenim ganes que arribe per poder gaudir de l'actuació de les tres colles implicades: la mateixa Conlloga, la Muixeranga de Barcelona i els Nens del Vendrell.

És quasi primavera, fa caloreta d'estiu, s'acosten les Falles€ és com una d'eixes pel·lícules de drames que fan al migdia a la tele.

Tots érem feliços amb els nostres plans.

I de sobte.

Dissabte, 14 de març

Ha estat tan ràpid i fulgurant com s'han desencadenat els fets d'aquesta setmana que no sé ni resumir-ho. El dilluns hi havia muixeranga i paella el dissabte. Dimarts apareix el comunicat de la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres recomanant la suspensió dels actes castellers. Què exagerats que són per allà dalt, no? A la muixeranga ens parapetem darrere les Falles: si hi ha Falles i Magdalena, que convoquen tanta gent i no passa res, es pot fer pinya€ i acabem de dir això (i de fer un acudit) quan arriba la notícia de la suspensió de les Falles. De sobte, una setmana banal és un moment històric. I nosaltres, enmig, sense parapet ni res. Què fem? Suspenem actes? El dissabte? Els assajos? Però si acabem de començar la temporada!

Per dimecres ja no quedaven colles castelleres en actiu. Véiem a les xarxes socials com anaven penjant els seus comunicats de cessament d'activitat com qui veu venir un incendi cap a casa seua. Els contagiats ja eren més de 2.000. Jo seguia en fase de negació, «Si no tens símptomes, vida normal», repetia com un mantra la consigna de la Conselleria de Sanitat. «Què fem amb els assajos?» Vida normal. «Què fem amb el dissabte?». Vida normal. Però es fa difícil mantenir eixa il·lusió quan la Conlloga anuncia la suspensió de la seua Trobada.

Dijous comença amb l'anunci del cessament de l'activitat d'algunes colles muixerangueres. L'incendi ja és a casa. Des de La Pastora ens comuniquen la suspensió dels actes del dissabte. «I els assajos, què?», vida normal? Serà que no. Toca fer-se a la idea que #totsAcasa significa, doncs això, tots a casa. La Muixeranga de Vinaròs també interromp la temporada. Per divendres és la Federació Coordinadora de Muixerangues la que ho recomana a totes les colles; les xarxes són un mostrari de maneres de dir que s'ha suspés, ajornat, cancel·lat, tancat. I ja ve la declaració d'estat d'alarma i l'aturada de l'activitat; una societat en suspensió amb més de 4.000 infectats, escoles tancades i previsions poc agradables per a la setmana vinent.

Divendres, 20 març

Hi ha tantes qüestions en l'aire€ Què farem aquesta temporada? Si tot torna a la normalitat a finals de març, estarem a punt per a les actuacions programades a l'abril? La muixeranga s'assaja cada setmana, no podem arribar a plaça i, picant de mans, dir «a veure, què fem?».

Supose que aquesta situació excepcional ens té a tots plens de dubtes i preguntes en les nostres respectives colles, feines, vida familiar, associacions. Són temps d'incertesa, però també temps per a agrair. Agrair als sanitaris que ens estan cuidant, a la gent que es queda a casa malgrat que voldria fugir, a les persones que cuiden els confinats en una habitació de casa seva pel Covid-19.

I és que per combatre'l ens hem d'aïllar. I aquí radica la incompatibilitat del virus amb la Muixeranga com expressió cultural que alça torres humanes. Ja que les figures es construeixen sentint-les a les mans, a les mans de tots, com una força oposada a la gravetat, capaç d'alçar estructures cap al cel; en el clamor final d'un públic encantat, que també fa (feu!) força perquè es puga pujar cada dia més alt; en l'abraçada final de la colla celebrant els objectius comuns assolits.

Però si entenem les Muixerangues com associacions, el nostre paper social és el d'estendre dins del si dels nostres barris, pobles i ciutats els valors tan fonamentals que representen el fet muixeranguer: germanor, confiança, treball en equip, altruisme... Fer muixerangues no és només pujar els uns damunt dels altres: és fer xarxa, és cuidar i cuidar-se, és cooperar i és solidaritat, i supose que és en temps extraordinaris, com els que ens ha tocat viure, que aquestes coses es demostren.