06 de julio de 2020
06.07.2020
Levante-emv

Els altres 'lleons' de l'Alhambra

Boabdil, Yusuf o Aixa són gats però també una gran atracció turística en el monument universal de Granada

06.07.2020 | 04:15
Els altres 'lleons' de l'Alhambra

Boabdil, Aixa o Yusuf seguixen en ple segle XXI campant a plaer per la Alhambra de Granada. Encara que sorprenent, este és un fet absolutament cert, i al·ludix als noms d'alguns dels gats que mantenen hui dia el seu particular «regnat» en el monument més visitat d'Espanya.
La presència d'estes petites «feres» de quatre potes ha estat pràcticament una constant en la història del recinte nassarita, on rivalitzen en bellesa felina amb els lleons de marbre que donen nom al seu pati més icònic.

Estos mamífers peluts conviuen, a la seua particular manera, amb els milers de visitants, turistes i empleats que diàriament recorren cadascun dels racons de la Alhambra, els gestors de la qual compten amb un programa específic centrat en el seu control i cura, al costat del d'altres espècies animals que conformen un ecosistema divers i únic que enriqueix el ja inqüestionable valor patrimonial de l'entorn.
Catuxa Novo explica que, des del Servei de Boscos, Jardins i Hortes que ella encapçala en el patronat públic de la Alhambra, es gestionen totes les zones verdes del monument pensades precisament com este ecosistema de diferents hàbitats, on es busca un equilibri en el qual els gats també juguen el seu paper.

De fet, des de fa uns tres anys es desenvolupa un programa CER (Captura, Esterilització i Retorn) per a mantindre a una colònia gatuna estable, a la qual s'aplica un control sanitari per a evitar la transmissió de malalties.

Tot un equip d'ajudants

L'objectiu d'este pla és protegir en el territori a una comunitat felina, a la qual regularment s'alimenta a través de menjadores, desparasita i controla, mentre els xicotets «lleons» mantenen a ratlla a rosegadors i altres «visitants inoportuns» i eviten que puguen incorporar-se altres exemplars.

Estos gats, que sumen al voltant de mig centenar, tenen el seu xip i estan perfectament identificats i censats, amb noms dels més variat -alguns vinculats al passat nassarita del monument com Boabdil, Aixa, Yusuf, Zoraida o Morayma- i uns altres més comuns com a Galtes de pa, Sucre, Pirata o Juanito.

Els uns i els altres conviuen en qualsevol cas com a reis en un ampli territori d'unes 130 hectàrees, on pràcticament manquen de predadors, disposen d'aigua i menjar garantit i no tenen molt més a fer en tot el dia que passejar-se allà per on els porti la curiositat, a més de posar com a autèntics models gatuns.

A pesar que no solen immutar-se per l'habitual tràfec de visitants i treballadors dels espais de la Alhambra, la veritat és que estes petites feres són menys domèstiques del que podria esperar-se. Com comenta Novo, es tracta de gats ferals, que sempre han estat en llibertat encara que en un entorn humà, depenen d'este per a la seua alimentació però no són aptes per a l'adopció a causa dels seus comportaments salvatges.
De fet, encara que solen rondar per punts concrets del recinte com els voltants de la Alcazaba i Palacios Nazaríes, el Generelife o l'exterior de la zona de Taquilles i les Cases del Vímet, on la presència de persones és més o menys constant, no sempre es deixen acariciar i són menys amigables del que semblen.

«Viuen en l'entorn i necessiten d'ell, però no han socialitzat i no poden ser adoptats», continua la cap del Servei de Boscos, Jardins i Hortes, que tracta de treure als gats d'alguns els espais més delicats del monument encara que reconeix que, com a animals silvestres, aprofiten buits, reixes i tancaments per a colar-se allí on els plau.

Tal és l'interès que desperten estos particulars animals que alguns visitants solen preguntar pel seu estat de salut i la seua cura, i durant un temps van ser fins i tot protagonistes d'unes simpàtiques samarretes que es venien a la botiga oficial.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Frugalitat


Blog 'Pren la paraula'


Paraules amb denominació d'origen 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia