E duard Escalante i Mateu (1834-1895) és un dels escriptors més injustament oblidats de la nostra tradició literària. De fet, si no fora per l'excel·lent edició del seu Teatre original complet que, ara fa un quart de segle, portaren a terme els germans Sirera al si de la Institució Alfons el Magnànim, pràcticament no tindríem accés a la seua obra. Alguna vegada m'he preguntat si el menyspreu envers l'autor de L'escaleta del dimoni no estarà relacionat amb la por que deu provocar a determinades persones la possibilitat de veure's reflectides en aquells sainets. Però no era d'això que volia parlar-los ara.
La meua intenció és evocar el pànic que el d'El Cabanyal experimentà a propòsit de les dues epidèmies de còlera que, a finals del segle XIX -en 1885 i 1890, respectivament-, assolaren la ciutat de València. Així, tenim constància que, en el moment en què a la vora del Túria es començà a parlar de la possibilitat d'invasió colèrica, Escalante es confinà a casa i deixà d'assistir a les reunions literàries. Una actitud que generà la consegüent burla dels companys de tertúlia, que el motejaren de pusil·lànime i hipocondríac.
D'una altra banda, sabem també que, en juny de 1885, la immensa majoria dels seus amics -L lorente, Aguirre, Brel, Doménech, Lliberós, Tramoieres...- ja havien passat per les mans del bacteriòleg Jaume Ferran i Clua, descobridor d'un vaccí contra el còlera que salvà milers de vides. Tots estaven vacunats excepte Escalante, que es negava a sotmetre's a la inoculació. I no perquè desconfiara del facultatiu, sinó perquè l'horroritzaven els microbis, «aunque sean domesticados». El terror que hi sentia era tal que, cinc anys després, en referència a l'onada colèrica que visità novament València entre juny i octubre de 1890, el sainetista -que s'havia refugiat a Mora de Rubielos- confessà per carta a un dels seus íntims que estava molt afligit per la influència tan negativa de l'epidèmia sobre ell, i que resultava superior a les seues forces.
De la nit al matí, hem arribat a l'estiu. I el temor i la prevenció amb què la població valenciana ha fet front a la pandèmia regnant amenacen de diluir-se davant la perspectiva de l'oci i les vacances. No debades, aquesta mateixa setmana hem llegit com els contagis entre els menors de 20 anys han crescut quatre vegades més que en les franges d'edat avançada. En fi, no sigueu tan poregosos com Escalante... però actueu amb cautela!
