Fa tres mesos, en ple estat d'alarma i confinament, Ramon, llaurador riberenc, de notable cultura i molt interessat per les paraules d'esta llengua, em preguntà, per telèfon, amb molta sorna, si sabia que: "Ara els horts es curen, com fem amb les persones i amb els animals, ferits o malalts; no cal cuidar-los, cal curar-los directament". I afegix: "A vore si amb tanta igualtat en el llenguatge arribem a igualar el regne vegetal amb l'animal, racional i irracional". Li conteste que: "En molts casos, eixa igualació no estaria malament, perquè la preservació del medi natural, l'emergència climàtica, el futur del planeta i altres consideracions requerixen cuidar i donar el valor que pertoca al regne vegetal", "Però explica't, què vols dir pegant-li tantes voltes al nano".

Em conta que havia llegit un anunci de l'ajuntament del seu poble en què s'informava de les activitats que es podien fer i que eren permeses en la fase 0 de l'estat d'alarma. I que una d'estes era 'Conrear i curar els horts'. Avís destinat a persones que tenen l'agricultura com a ocupació total o parcial. Com que el susdit avís el tenia en el WhatsApp, me'l va enviar. I, efectivament, entre les activitats que es podien realitzar, l'anunci disposava, entre altres informacions, el que deia Ramon, que de seguida, canvià la sorna pel cabreig, i em digué que l'avís hauria d'haver dit "Treballar/cuidar /cultivar els horts" i no el que posava, que "ningun interessat entenia".

Tenia raó, en la burleta i en el posterior cabreig. Usar 'curar' en el sentit de 'cuidar', 'els horts', en un text adreçat al públic en general i, particularment, a la gent del món agrari, mereix un zero en comunicació, per molt normatiu que siga. És faltar a un principi bàsic d'un avís, anunci o text informatiu, que és comunicar allò que es vol fer saber. El verb 'curar' té diversos sentits, no molt allunyats uns d'altres. Un d'ells és 'posar atenció en l'execució d'alguna cosa', 'encarregar-se, ocupar-se d'algú o d'alguna cosa'. Normativament, 'curar un hort' és correcte, però és un poc estrambòtic i coent si es dirigix a qui treballa, conrea o cuida un hort, per exemple. És com si anàrem a fer fúting amb trage i corbata o a l'òpera amb xandall. Pot ser adequat en textos literaris i especialitzats, però no en escrits informatius de tipus general. El sentit que tots coneixem i usem del verb 'curar' és 'tractar un malalt, una malaltia, una ferida', 'Ja estàs curat de la pulmonia?, "Eixa llaga te l'hauràs de curar". En l'àmbit de l'assistència, de tindre compte, de cuidar persones majors, dependents, etc., veiem sovint escrit "Atenció i cura d'ancians", "Cura i atenció de dependents" i altres seqüències en què apareixen "cura" o "curar", quan el treball és de cuidar, d'assistència, etc., com si els vellets o dependents a assistir foren tots malalts o estigueren ferits.

Millor que els cuidem, que els atengam. I si els hem de curar de gravetat, millor que cridem el/les professionals de la sanitat.