Tant si fas muixerangues com si tens amics que en fan, sabràs ben bé que, generalment, als muixeranguers i les muixerangueres, a banda de posar-nos la camisa i endinsar-nos a la pinya, també ens agrada molt parlar del que fem. Bé, no necessàriament del que fem nosaltres ni la nostra colla, sinó de tot allò que envolta el món muixeranguer. Segurament, si passes temps amb gent que fa muixerangues i tu encara no t'has animat, estaràs habituat a escoltar aquestes llargues converses. Potser encara intentes que canvien una mica de tema o, potser, t'ha començat a picar el cuquet i t'agradaria entendre allò que diuen i poder comentar amb ells la jugada quan vas a vore'ls actuar. En aquest breu vocabulari per principiants presentarem alguns dels termes més utilitzats a les muixerangues, perquè pugueu entendre-les una mica millor i gaudir d'elles - i de parlar-ne - tant com fem nosaltres. Esteu preparades, doncs? Segones, amunt!
Segones, què...? Segones, amunt! Aquesta és l'ordre que habitualment dona el mestre o cap de colla per indicar els segons i les segones, que són aquelles que ocupen el segon pis de la figura, que ja poden començar a pujar. Qui dona les ordres de muntar i desmuntar la figura i coordina l'equip tècnic (encarregat de planificar els assajos i actuacions) és el mestre, que en algunes colles no tradicionals també es coneix com a cap de colla.
Però millor comencem pel principi! Què és una muixeranga? Com sabeu, la muixeranga és una manifestació cultural valenciana que s'ha conservat al llarg del temps a pobles com Algemesí o l'Alcúdia, i que actualment viu un moment molt dolç, amb la creació de noves colles arreu del país i una visibilitat cada volta major, sobretot arran de la declaració, el 2011, de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Però el terme muixeranga és un terme més ampli, que engloba diversos significats. A banda de la tradició o activitat com a tal, una muixeranga és també una colla que fa muixerangues, un grup de persones que comparteixen color de camisa, moltes hores d'assaig, somnis, reptes i alegries. I si parlem de muixeranga, no podem oblidar-nos de la música, de la dolçaina i el tabal. Amb el terme muixeranga ens referim també a la peça que acompanya la construcció de les figures, interpretada amb aquests instruments emblema de la nostra cultura popular. Una melodia senzilla però emotiva, d'origen anònim, que -almenys a mi sempre m'ho ha semblat- acompanya a la perfecció la pujada i baixada de les figures, des dels nervis inicials amb els primers colps de tabal, a la determinació que transmeten les primeres notes i l'emoció del fragment final.
Per últim, coneixem també com a muixerangues les construccions o torres que muntem, i que també anomenem figures. Cada figura té un nom, com la Morera, l'Alta o la Sénia, pel que -és cert- no és senzill conèixer i identificar-les totes. No obstant, hi ha algunes que, per les seues particularitats, són senzilles de recordar i que -n'estic segura- vos hauran cridat especialment l'atenció quan les heu vistes a plaça.
La Torreta Desplegada (o, simplement, Torreta) és, juntament amb l'Alta, la figura més clàssica del repertori algemesinenc. És una figura de quatre alçades on les segones, l'alçadora i la xiqueta, que conformen els tres pisos superiors de la figura, fan el que es coneix com a desplegar-se, és a dir, es col·loquen en un primer moment ajupides i es van alçant progressivament, primer les segones, després l'alçadora i, finalment, la xiqueta. El fet de que tot el tronc (així es coneix la part central de la figura, entre la pinya i la xiqueta) es desplegue, es dona exclusivament en la Torreta i la Tomasina, que és, podríem dir, la seua germana gran: una figura de 5 alçades on segons, terços (persones que conformen el tercer pis), alçadora i xiqueta es despleguen. No obstant, l'acabament desplegat, tan característic de les muixerangues i sempre tan emocionant, apareix en altres figures com l'Alta (de cinc alçades) i el Remat (part superior de l'Alta, de quatre alçades). En aquests casos, son només l'alçadora i la xiqueta les que es col·loquen aponades, alçant-se per coronar la figura.
La xicalla forma la corona
La xicalla, els xiquets i les xiquetes que formen part d'una colla, és qui corona les nostres figures. La xicalla és valenta i sempre mira amunt. Quan arriben d'alt obren els braços en creu, llençant un beset al públic, i fins i tot moltes voltes alcen la cameta, demostrant el seu coratge i determinació. La xicalla toca el cel, però també ens fa tocar-lo a tots els que estem a la pinya, o paller, que és com tradicionalment també s'ha anomenat la base de la figura al poble d'Algemesí. Si en una cosa estaríem totes d'acord és en que la xicalla és la nineta dels ulls d'una colla, el seu motor, present i futur.
I si les figures desplegades sempre sorprenen i emocionen el públic, els pilars aixecats tampoc deixen ningú indiferent. Un pilar o pi és una figura que només compta amb una persona a cada pis del tronc. Els pilars de tres alçades, que de segur heu vist més d'una volta a plaça, s'anomenen Pinets. Als de quatre, en canvi, els diem Pi Doble o Pi de 4, mentre que als de cinc, Pi de 5. Però si hi ha uns pilars que fan les delícies del públic són els aixecats per sota. Aquests s'alcen a l'inrevés, és a dir, és la xiqueta la primera que es col·loca i progressivament s'hi van afegint els pisos inferiors, fins quedar tot el pilar alçat damunt la pinya.
Si bé el vocabulari muixeranguer donaria per fer uns quants articles més com aquest, amb esta breu introducció estem segurs de que podreu començar a fer els vostres primers pinets en aquest món. I ja sabeu, tant prompte com puguem tornar a enfilar-nos, ens retrobarem a les places per gaudir de les muixerangues. Mentrestant, almenys, parlem-ne!
