«Que trobe el meu tresor el que puga entendre-ho!», va clamar fa quasi tres segles en el cadafal el llegendari pirata francés Olivier Levasseur, àlies «El Gavilán», un crit que va donar peu a un misteri encara per resoldre a Seychelles. La multitud congregada el 7 de juliol de 1730 en Saint-Denis, en la colònia francesa de l'illa de Bourbon (actual Reunió), on Levasseur va ser condemnat a la forca per les seues correries, va quedar estupefacta per la inesperada exclamació in extremis. Tot seguit, el filibuster, ja amb la soga al coll i a les portes del somni etern, va traure d'un collaret un criptograma de dèsset línies i el va llançar a la gentada, que a colps -i fins a mossegades- va intentar atrapar el pergamí.

Levasseur es va entrenar com a corsari en la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715) i ja com a bucaner al Carib. Assetjat a les Antilles per Anglaterra, va buscar fortuna en l'oceà Índic i va muntar la seua caserna general a Madagascar, amb l'ull possat en els barcos portuguesos que retornaven de les seues possessions a l'Índia.

Levasseur es va associar amb l'infame pirata anglés John Taylor, entre altres filibusters. Junts van perpetrar a l'abril de 1721 un dels atacs més famosos de la història de la pirateria: la captura del galió portugués «La nostra Senyora del Cap», un vaixell de 800 tones ple fins als topalls d'un tresor pertanyent al virrei lusità de Goa que tornava a Lisboa.

Va ser un premi fàcil. Els pirates van assaltar el navili sense disparar un sol tir perquè els seus 72 canons havien sigut llançats per la borda per a evitar un naufragi, després de quedar el navili desarborat en una tempesta, per la qual cosa estava en reparacions en Bourbon.

Levasseur no donava crèdit: el botí contenia cofres plens de lingots d'or i plata; caixes amb diamants, guinees, perles, seda i la cèlebre Cruz Ardiente de Goa, feta d'or amb incrustacions de diamants, robins i maragdes. Després de repartir-se el trofeu, «El Gavilán» es va ocultar anys després en la illa de Mahé, a les Seychelles.

Detingut eventualment a Madagascar i traslladat a Saint-Denis, Levasseur va morir penjat, com és sabut, però el seu últim crit en vida va ressonar dos segles després en les oïdes de la senyora Rose Savy, qui en 1923, durant un passeig per una platja del districte de Bel Ombre en Mahé, va albirar unes marques estranyes esculpides en unes roques. La senyora Savy va pensar que podia tractar-se de senyals pirates i, atreta per la curiositat, va obtindre una còpia del criptograma amb ajuda d'un nebot arxiver i coneixedor de Levasseur. El document va ser autenticat per la Biblioteca Nacional de París.

La dona va excavar i va descobrir esquelets amb arracades d'or, potser de pirates de baixa estofa que, segons la llegenda, Levasseur va executar per a salvaguardar el secret de la ubicació del tresor.

Incapaç de desxifrar l'enigma, la senyora Savy va abandonar la cerca i va vendre el paper a Reginald Cruise-Wilkins qui va arribar a una conclusió: Levasseur va enterrar el botí amb una complexa endevinalla inspirada en els «Dotze treballs d'Hèrcules» de la mitologia grega, que representen les pistes que cal decodificar per a localitzar el tresor. Cruise-Wilkins va rastrejar i va excavar durant 27 anys el litoral de Bel Ombre però va morir en 1977 abans de desxifrar una última baula del criptograma.

El seu fill John Cruise-Wilkins va prendre el testimoni. «Clar que encara busquem el tresor!», confirma a Efe per telèfon des de Seychelles. El tresor tindria hui un valor de uns 200 milions de lliures esterlines, encara que si arribara a descobrir-se, «el 50 per cent seria per al Govern per llei». Ara necessien financiació per a proseguir la búsqueda del tresor que, un misteri s'ha convertit en un «enorme factor d'atracció» turística en Bel Ombre.