Una lectora de la columneta de la setmana passada, d'esta mateixa secció de «Panorama», em preguntà, el mateix dia de la publicació de l'article «Treballem i cuidem els horts, no cal curar-los», que quina paraula alternativa a «cura» opine jo que seria més adequada i comunicativa, en l'activitat d'«Atenció i cura d'ancians, de dependents, etc.». Com recordaran els lectors d'esta columneta de Levante-EMV, deia que «Usar 'curar' en el sentit de 'cuidar', 'curar els horts', en un text adreçat al públic en general i, particularment, a la gent del món agrari, mereix un zero en comunicació, per molt normatiu que siga». Ocorre igual amb la paraula «cura», referida a l'acte o activitat de «cuidar, atendre, assistir algú», que pareix que només s'haja d'assistir o tractar persones malaltes o ferides. «Cura», normativament, és també «atenció, tindre compte d'algú, responsabilitat d'encarregar-se d'algú o d'alguna cosa», «Tindre cura d'una criatura», com a «Tindre compte d'una criatura". Les seqüències "cura d'ancians», «cura de dependents», en sentit de «cuidar-los», són correctes normativament, però poc o gens comunicatives en eixe context. I ja voldríem que es pogueren fer cures de l'ancianitat i de la dependència crònica, i retornar l'adultesa o joventut a les persones ancianes i la independència a les impedides, però això, com sabem, per ara, és impossible. Tal com apuntava en la columneta de la setmana passada, «Atenció i assistència a ancians, a dependents, a xiquets, etc.», és una seqüència entenedora i comunicativa en un text informatiu, un anunci, un avís, etc. La paraula «cuidado», del castellà, present en els lemes dels programes de «Cuidado y atención de ancianos, de dependientes, de niños...», condiciona la traducció i l'equivalència al valencià, però no cal fer calcs lingüístics que puguen donar lloc a confusions o a interpretacions sornegueres o iròniques. Fa uns quants anys, una companya de treball, encarregada de publicitar i difondre el programa de servicis socials «Cuidado y atención de personas mayores» (venia en castellà i calia normalitzar-lo en valencià) es negà a traduir «cuidado» per «cura», com li ho traduïa el programa automàtic i li deia un company, assessor espontani. Vingué al servici lingüístic municipal amb la proposta de titular el curs: «Atenció i cuida d'ancians», perquè deia, amb molta raó, que els vellets i velletes destinataris/àries d'eixe servici no estaven tots ferits ni tots malalts, que calguera curar. I així ho va publicar, amb la meua complicitat. «Cuida», com a substantiu postverbal, no l'arreplega cap diccionari i tampoc és usual, però podria ser acceptat normativament, perquè és una solució entenedora i comunicativa en alguns contextos, «Elvira es dedica a la cuida de xiquets menudets». I, seguint amb les cures «incomunicatives», producte d'indigestions normatives, hem pogut vore anunciat un «Curs de curadors de dependents». «Mira que bé, ara ja es pot curar la dependència», em digué un company burlonet, que afegí: «Serà un curs de curanderos o de xamans, que poden curar de màgia?». I és que els empatxos de normativa poden provocar situacions còmiques. Millor serà formar cuidadors i cuidadores per a cuidar a qui siga, veritat?