Una creixent onada de desinformació, faules i teories de la conspiració intoxica el debat públic i les xarxes socials, la qual s'ha vist reforçada durant la crisi del coronavirus, adaptant els seus missatges a l'estranya realitat viscuda aquests mesos. En Internet proliferen discursos que neguen l'existència de la covid-19; que afirmen el 5G que és la causa de la propagació del virus o que darrere de la pandèmia s'amaguen els interessos ocults del «nou ordre mundial».

Aquests missatges han tingut un cert calat en l'opinió pública. Als EUA hi ha enquestes que assenyalen que al voltant d'un 25% dels seus ciutadans creu que, "definitivament" o "probablement", el brot de coronavirus va ser planejat intencionalment. En Florida o Londres hi ha protestes de grups autodenominats «antimascarillas». A Itàlia, ha sorgit el moviment «jupetins taronges», que defensa que la covid-19 és un engany per a controlar als pobles.

Són només la punta de l'iceberg d'un gran entramat de teories de la conspiració que comparteixen un mateix rerefons: són respostes senzilles a situacions complexes.

La incertesa

La situació actual reuneix els ingredients perfectes per a l'expansió de rumors i faules: grans dosis d'incertesa i un moment amb informació rellevant, explica a Efe Guillermo Fouce, president de Psicologia sense Fronteres.

Estes teories apel·len a les emocions més bàsiques com la por. «Si algú ve a resoldre't les coses de manera que no hages de pensar-les molt i que siguen una drecera, encara que siga mentida, combats la incertesa i et sents millor».

Totes aquestes creences defensen que la crisi és una conspiració orquestrada per una suposada «supraélite», encapçalat pels empresaris Bill Gates i George Soros, que són els vertaders regents en secret del món. «Tota teoria de la conspiració té un responsable, si pot ser ocult, al qual atribuir-li tots els mals del món», diu Fouce.

Per al sociòleg Antonio Romero, les teories «anticovid» plantegen propostes atractives, perquè converteixen «comportaments autoindulgents i irresponsables» en «actes de resistència enfront del mal». «No és que no vulgues suportar la incomoditat de la màscara i respirar la teua pròpia halitosis, és que estàs lluitant contra les Grans Farmacèutiques, amb majúscules, i el totalitarisme», afirma.

Molts han vist en la pandèmia una oportunitat de negoci. Encara que alguns interessos s'aprecien a primera vista (en Telegram arriben a demanar donacions per a denunciar al Govern i algunes webs venen remeis per al 5G), uns altres no tenen aparença de lucre.

¿Solucions?

Alejandro Romero considera que a curt termini les solucions són escasses, ja que per a aquells convençuts dels postulats de teories de la conspiració no existeix prova concebible que puga invalidar la teoria ja que la seua «gran fortalesa és la seua irrefutabilitat». Advoca per mirar a llarg termini i apostar per reforçar l'educació i la cultura de la població. En un moment on les incerteses són més nombroses que les certeses, la proliferació de teories conspiratives pot ser un indici que les institucions generen desconfiança o són opaques, assenyala Romero.