La politòloga comparativa de Harvard Pippa Norris acaba de coordinar un estudi que conclou que el populisme habita entre nosaltres, ciutadans benestants de democràcies occidentals. Segon el consistent treball universitari, la meitat dels populismes són de dretes, i l'altra d'esquerres. Segons la investigació, el populisme de moda està absent d'idiologia i tan sols és una manera de política entre el dualisme del bé i del mal, entre la gent i l'elit. Vaja, una mena de religió. Diuen ells, que en saben més i l'ha estudiat, que en democràcies riques, el populisme tendeix a la dreta, amb les excepcions com Syriza a Grècia, el Moviment 5 Estrelles a Itàlia i Unides Podem a Espanya. Valga'm déu esmenar tanta saviesa, perquè conclouen que a les economies emergents el populisme és més d'esquerres, i dic jo que s'han deixat pel camí els exemples de Brasil. Igual que no sé per què no parlen de Boris Johnson i el que ha significat el brexit a la Gran Bretanya.

Tant fa, perquè el populisme és una reacció a la diligència il·lustrada i aquí els valencians tenim molt a dir. Si les nostres universitats fórem com cal, fa anys que alguna tesi haguera arribat a la conclusió que el concepte va sorgir ací, en plena restauració democràtica. Només així s'entén la censura al llibre de Javier Paniagua, per cert un teòric a tindre molt en compte en els seus últims estudis sobre el populisme contemporani amb aportacions sobre el peronisme, d'on es nodreix el teòric del populisme d' Ernesto Laclau. Perquè la reacció a la concepció racionalista de Joan Fuster va ser un clar exemple de reacció populista. Per recordar, primer van ser els aspirants a junta lletres que van acudir a les elits agràries. Allò va saltar a les reminiscències del franquisme que estaven en fora de joc davant el panorama democràtic que s'albirava, després al butlletí oficial de la dreta valenciana, malgrat Vicent Andrés Estellés, i va quallar tant que va esdevenir primer en moviment en defensa «de lo Regne» i més tard en una formació política imprescindible per desallotjar als socialistes de la Generalitat.

Com la política és cíclica, ara alguns d'aquells avançats populistes contra il·lustrats formen part del Botànic, en companyia d'aquella cultureta que va intentar posar ordre. Afortunadament tots tenen el dret, i l'obligació, d'evolucionar, però resulta sospitós que tot aquell fusterianisme, més diví que combatiu, s'haja entregat a la primera al conformisme de comboi, càrrec i llibre publicat amb diners públics.

Tornat a Norris, el populisme és permeable a l'extrema dreta, la ultraesquerra i l'ecologisme. Sí, al Botànic n'hi ha elements populistes.