Marcos Castell, nascut a Algemesí el 1975 és l'actual Mestre de la Muixeranga d'Algemesí. És muixeranguer i membre de la colla des de que té 3 anys. Des del 2018 compagina la feina amb la responsabilitat de dirigir la colla més antiga del poble.

Com estàs i com has viscut el confinament?

Estic bé, l'únic roín és la pèrdua de mon pare al principi de la fase 1 (no per la covid-19). Un pare, muixeranguer des del 1975, que sempre m'ha inculcat ser actiu dins la colla i que em va fer entendre els valors que té la muixeranga, com ara l'amistat, la confiança, l'emoció, les rialles. És un bé que tenim els algemesinencs del què podem estar ben orgullosos. Per sort, no conec ningú de la nostra muixeranga que haja passat el virus, i això es un gran respir.

Com a mestre de la Muixeranga d'Algemesí, has tingut contacte amb la colla durant el confinament?

La veritat és que hem desconnectat, són temps d'estar amb poca gent i crec que fem bé en no reunir-la. Tenim la sort de tindre la festa de la Mare de Déu i i estic segur que el primer 7 de setembre que es puga celebrar amb normalitat, quan comencen les dolçaines i els tabals a sonar, estarem allí preparats a les 10 de la nit davant de l'Ajuntament per a fer la primera Muixeranga de les processons, l'Alta de Sis.

Heu continuat treballant en les diferents comissions o s'ha aprofitat per fer un descans?

Hem apostat per un descans; hem fet una reunió per parlar del tema de les quotes i temes de la federació. En desembre reprendrem l'arreplegà de joguets per a Creu Roja i l'associació Activa Raval, i el concurs de dibuixos de postals de Nadal de les escoles del poble, però res més.

Fa dues setmanes veia la llum la notícia de la cancel·lació de la festa de la Mare de Déu de la Salut. Com a algemesinenc i com a mestre de la Muixeranga d'Algemesí, què significa per a tu?

No conec un setembre sense misteris, muixerangues, bastonets, carxofa, arquets, pastoretes, llauradors, gegants, tornejants, ni sense el més representatiu: el so de la dolçaina i el tabal. Seran uns dies tristos per al poble, ja que són festes d'obrir ta casa i veure familiars i amics mentre les muixerangues s'alcen. També trobarem a faltar la setmana d'assajos i la sensació d'haver fet bones processons els dies 7 i 8 de setembre.

Hi ha rebrots i sembla no veure's la llum al final del túnel. Se sap quan serà possible reunir-se una colla al complet per a alçar figures?

Tenim l'obligació de ser prudents i no tindre cap brot en cap muixeranga. Des de la Federació es treballa perquè això no passe. Si alguna colla s'infectara podria fer un efecte dominó i afectar les altres.

Penses que a nivell tècnic aquesta parada haurà afectat molt les colles?

L'única que notarà la tècnica és la xicalla, que en dos anys fa un canvi d'altura i de pes considerable, però amb bons assajos i la confiança que tenen de veure-ho des de xicotets fa que sempre tingues qui té ganes i valentia per a pujar. Per la gent adulta estem menys preocupats. Tenim gent amb molts anys al grup i sabem que seguiran fent-ho bé. Si la gent veu que no hi ha cap perill d'infectar-se, tornarà, segur. En el cas que no es trobe una cura, no crec que cap muixeranga intente fer cap assaig. És una activitat de molt de contacte i ara mateix és impensable fer pinya en una muixeranga.

Parlem de les experiències que has tingut com a mestre. Quin és el millor moment que has viscut?

Són moltes les experiències boniques que he viscut. Estic orgullosíssim de l'eixida a Tarragona el 2018 en què ens van convidar a actuar en la prèvia al concurs de castells. Vam poder muntar i desmuntar la primera Alta de sis de la història de les muixerangues a terres catalanes i això va ser inoblidable. També ho estic de la Trobada de muixerangues en les festes de la Magdalena de Castelló, on ens va eixir un Cinc d'Ors perfecte (5 figures simultànies). A més a més, allí també férem la primera Alta de Sis fora d'Algemesí en terres valencianes. Altres moments que no podem oblidar són les eixides a les festes de Moros i Cristians, primer d'Alcoi i després d'Ontinyent, on es notà que la gent gaudeix molt veient muixerangues; i les actuacions al Mestalla i al camp del Llevant van ser molt emotives.

Tens alguna espina clavada? Alguna actuació que penses que no es va assolir els objectius?

El pitjor moment va ser en la Trobada de Muixerangues 2019, en què es presentava la plaça d'Algemesí com a Km 0 muixeranguer i hi havia gent de totes les colles que van vindre a veure'ns. Eixe dia vaig intentar muntar tres figures, dos d'elles de sis altures. Vam tindre dos baixes d'última hora i hauria d'haver fet un canvi d'actuació, però no ho vaig fer. Només en muntàrem una de les tres. Vaig passar dos setmanes horribles, no mentiré. Endur-te a casa una actuació roïna no és gens fàcil, costa moltíssim d'oblidar. Però cal tocar el fons per a saber reaccionar i ho vaig fer pel meu orgull muixeranguer. A partir d'eixe dia tot han sigut èxits.

Has tingut temps per pensar en futurs objectius (figures, organització d'assajos, canvis orgànics, etc.)? En cas que sí, es pot saber quins?

De figures en tenim una de sis altures que esperem estrenar prompte, la Bernardina. El Pi de cinc sense desplegar l'hem muntat dos vegades als assajos d'enguany, però decidírem no traure'l a plaça. Fa uns mesos vam invertir en una xarxa de seguretat i açò ens dona més possibilitats de provar les figures. Seguirem igual que sempre, és el que coneixem i fins ara ens ha anat bé. Respecte de les eixides, enguany ens hem quedat a les portes d'actuar en les Falles. També tenim pendent una actuació amb un altre patrimoni: el Misteri d'Elx. Esperem que es puga materialitzar un altre any, ja que ajuntar dos patrimonis pot ser molt bonic.

Moltes gràcies i esperem poder retrobar-nos prompte.

Moltes gràcies a vosaltres per fer difusió de les muixerangues. Nosaltres seguirem fomentant la cultura valenciana. La Federació està fent un treball meravellós per difondre el fet muixeranguer, açò és molt bo per fer créixer les colles. No obstant això, crec que no hauríem de competir, les muixerangues són per gaudir-les. Esperem que açò passe prompte i tornem a ajuntar-nos. Amunt!