02 de agosto de 2020
02.08.2020
Levante-emv

Fotografia antiga

01.08.2020 | 18:41
Fotografia antiga

Amb els anys, sent cada dia més curiositat per la fotografia antiga. Contemplar les imatges capturades per algú, en un determinat moment, per motius que sovint ens són desconeguts i que, de vegades, aconsegueixen una certa bellesa, fan despertar una certa inquietud en l'observador.

Però les fotografies antigues, allà on més poden arribar a fascinar, és quan, fora de qualsevol context, arriben al mercat -bé en paredes on hi ha una mica de tot, bé en negocis d'antiquaris o bé a internet. És llavors quan el record de tot el que s'originà al seu voltant –la disposició de les coses o de les gents retratades, amb l'espera pacient per tal de captar-ne el moment volgut-, ha desaparegut i només ens queda la imatge. Que no és poc! Tanmateix, ara ja ens toca a nosaltres haver d'inventar un àmbit on situar la fotografia: i precisament per això, potser, a mi m'agrada, de tant en tant, adquirir algun d'aquells exemplars que han passat quasi totes les dissorts possibles, abans d'arribar a les meues mans. Han superat totes les desgràcies possibles -inclòs l'oblit- i sembla que perviuen per permetre'ns imaginar les situacions que s'originaren al seu voltant.

Es el cas, ara, d'un parell de fotos que acabe de trobar en un calaix i que no sé ni d'on van eixir: No són de la meua família -aquelles les tinc ben guardades- i uns xiquets -potser germans- posen amb uns gossos. En una, es troben asseguts a terra, vora una paret, amb dos llebrers als braços. De fet, sospite que els animals són el centre d'atenció: deu ser una femella amb el seu cadell.

En l'altra, un dels infants amb un genoll a terra, sosté un altre llebrer. Al fons, un cotxe amb un grup d'homes que parlen i un cotxe dels anys 60, davant la porta d'una casa. Totes dues són en blanc i negre i al vers de les fotografies només hi ha uns números que no signifiquen res per a mi.

Feia bon sol però potser feia fred en una d'elles, mentre que a l'altra sembla que feia calor. No podem saber quina relació hi havia entre aquelles criatures -que ara, potser, tindran més o menys la meua edat. No sé els seus noms ni d'on eren. No sé què va suscitar aquelles imatges -en l'àmbit familiar- o si pretenien immortalitzar uns gossos caçadors especialment estimats.

No sabem, amb el temps, quantes vegades les fotos es comentaren o si anaren a parar a un lloc oblidat. Potser, només han perviscut més de mig segle per fer part d'aquest escrit -una vanitat d'autor. Mostren el pas dels anys, inexorable.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Frugalitat


Blog 'Pren la paraula'


Paraules amb denominació d'origen 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia