Si no fora pel coronavirus, demà per la nit -dia de la Transfiguració- als municipis de Silla i Aldaia s'escoltaria una de les manifestacions artístiques, musicals i devotes més belles del territori valencià: el denominat Cant de la Carxofa, conegut així pel fet que s'entona des d'un artefacte amb forma de carxofa invertida que guarda una evident connexió amb la magrana del Misteri d'Elx.
Encara que els seus precedents deuen ser medievals, tal com ha arribat fins a nosaltres el Cant de la Carxofa situa els seus orígens en meitat del segle XIX: en el moment en què el jove Rigobert Cortina Gallego (1843-1920), «dotado de gran inteligencia y de inspiración musical, compuso el Motete así apelado», segons que afirmà Josep M. Cortina Pérez. A partir d'aleshores, la Carxofa es popularitzà ràpidament; i a principis del XX ja es devia interpretar a la majoria de pobles de l'Horta. Així ho confirma el fet que, darrerament, he pogut documentar-la a localitats com ara Almàssera, Rafelbunyol, Massarrojos, Rocafort, Burjassot, Alboraia, Picanya i Torrent.
La Carxofa amb més renom és la de Silla, que s'entona en honor del Crist. Però cal remarcar que també compta amb una llarga tradició a les poblacions d'Aldaia i Alaquàs, on les referències històriques es retrotrauen fins a 1878. A aquest darrer municipi, per cert, s'entona dues vegades: en honor de la Mare de Déu de l'Olivar i del Crist de la Bona Mort (els dies 8 i 9 de setembre, respectivament). D'una altra banda, consuetudinàries són també les dels barris del Carme i Castellar-l'Oliveral de la ciutat de València. I, encara, les de Picassent, Catarroja i Quart de Poblet, que varen deixar de celebrar-se i, en els darrers anys, han sigut recuperades.
En els nostres dies, asseguren la vitalitat i continuïtat d'aquestes expressions de fervor popular i bon gust confraries i associacions com ara les d'Amics i Amigues de la Carxofa de Castellar-Oliveral i d'Alaquàs, d'on temps enrere va sorgir una sol·licitud perquè l'acte siga declarat Bé d'Interés Cultural; una petició que quedà aturada perquè els responsables autonòmics varen demanar que es formulara de manera mancomunada.
Per tant, si les condicions sanitàries ho permeten, seria convenient que, a la tardor, els ajuntaments dels municipis en què actualment se celebra la Carxofa s'agruparen i reclamaren, de manera conjunta, la protecció d'un patrimoni immaterial de gran bellesa musical i literària que atorga caràcter i personalitat als nostres pobles.
