16 de agosto de 2020
16.08.2020
Levante-emv

Pedres per a no perdre la memòria

Les «Stolpersteine» són un monument per a recordar les víctimes individuals del nazisme i el feixisme

16.08.2020 | 04:15
Pedres per a no perdre la memòria

En la nostra societat actual, quan ha passat ja quasi un segle des del final la Guerra Civil i de la repressió franquista, resulta complicat trobar un consens respecte a la qüestió dels monuments per a recordar les víctimes del franquisme.
Fa tres anys, en octubre del 2017, amb el compliment del 80 aniversari d'un dels molts bombardejos feixistes que va patir València durant la contesa, vaig plantejar en un article en Levante-EMV la necessitat de realitzar un monument que recorde els centenars de víctimes civils dels bombardejos d'aquesta ciutat.
Un model d'homenatge individual i extens són les 'Stolpersteine', conegudes a l'Estat espanyol com 'Pedres de la Memòria'. Aquestes són una iniciativa sorgida el 1992 a Colònia per a tota Europa, per part de l'artista alemany Gunter Demnig. Segons el 'Museo Diffuso della Resistenza della Deportazione della Guerra dei Diriti e della Libertà' de Torí, són un monument participatiu creat per a recordar a les víctimes individuals de la deportació nazi i feixista. Aquestes consisteixen en unes plaques menudes de llautó fixades sobre llambordes de pedra que, en el cas d'aquesta ciutat italiana, es col·loquen en les voreres davant de l'última casa on va residir la víctima. En aquesta s'indica «Ací va viure€», el nom de la víctima, la data i lloc de naixement i defunció/desaparició» [en molts casos camps d'extermini].
Com també indica el 'Museo Diffuso' al seu web, la utilitat d'aquestes fites són donar noms i cognoms a aquelles persones que foren privades de la seua història personal a causa de l'aplicació de la ideologia feixista, a la vegada que recorden els llocs on van ser detingudes les víctimes. Aquest el pot proposar qualsevol persona, associació o organisme que vulga recordar a una víctima, no són les institucions públiques les que trien els homenejats. Aquest és un dels monuments per a recordar a les víctimes del feixisme més estés a Europa, on s'han disposat més de 72.000 'Pedres de la Memòria' de Demnig en 26 països.

Recordar a les víctimes
És per això que com ja s'ha fet a altres parts de l'Estat espanyol des del 2015, seria interessant que persones i col·lectius aconseguiren a la Ciutat de València, amb el vistiplau i regulació del consistori, dur a terme aquesta iniciativa per a recordar també al nostre territori a totes aquelles víctimes del nazisme, però també a les del franquisme. Encara que en aquest últim cas, les plaques de les 'Pedres de la Memòria' són platejades, en lloc de daurades com són les del nazisme. De fet, ha quedat demostrat històricament el col·laboracionisme entre el nazisme i el franquisme, de manera que tots dos van ser una extensió l'un de l'altre.
Perquè de la mateixa manera que com han indicat els experts, els símbols de la dictadura haurien d'anar a museus i centres d'interpretació perquè no s'obliden quatre dècades molt lamentables per als drets humans al nostre país, tampoc s'haurien d'amagar o oblidar a les víctimes del nazisme i del franquisme. Perquè la millor manera de no oblidar la història és conéixer-la.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Pissarra


Blog 'Pren la paraula'


Paraules amb denominació d'origen 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia