18 de agosto de 2020
18.08.2020
Levante-emv
Panorama

La república del rei

17.08.2020 | 20:42
La república del rei

No se sap si en la nova normalitat entra la rudesa laboral de la cançó de batre que tan bé cantava Al Tall: «Encara no són onze / i el sol ja pica/ Què serà quan toquen dotze / i ser migdia», i ara poden testimoniar els temporers agrícoles. Això mentre s'escolten poc les xitxarres en els camps de blat inexistent, i les platges blavegen frescors turístiques, i avisen catàstrofe els incendis de la Marina valenciana, i explota el port de Beirut.

Com a mínim, eixes caloroses certeses, i les il·lusions conformistes que sobrevisquen a l'insuportable i comprensible martelleig de les converses familiars i els impulsos televisius aclaparadors sobre el 'tema' del 'corona' –tu ja m'entens-, són certeses a prova de qualsevol normalitat proposada.

Mentrestant, des de Brussel·les es formulen a Espanya i a Itàlia deu manaments per a la reconstrucció milionària d'Europa: després dels referits a l'educació, les tecnologies, la salut i el treball, el desé i últim ha quedat traduït així: «impulsar el tren de mercaderies». ¿Què deu dir l'original, en anglés, si no és una al·lusió al corredor mediterrani, o siga, a nosaltres?

Amb l'alegria de si l'alimentació multimilionària estaria comptant amb la vida valenciana, es produí una reunió hispànica en el monestir de Yuso – 'el de baix': tu ja m'entens- de san Millán de la Cogolla. S'hi va parlar de diners d'Europa, especialment per la delegació d'Euskadi i, secretament, de la galant corona emèrita d'Espanya, i d'un viatge.

En canvi, en la simfonia tràgica de l'estiu, ha sonat un acord valencià triomfal, titulat Alcem-nos -tu ja m'entens. La disposició de «tots a una veu» presenta 382 mesures, que deixaran, o podrien deixar, el president Ximo Puig, i la Generalitat Valenciana –la que treballa, no la tragicòmica-, i la societat valenciana, com la més lúcida intèrpret del present i el futur de la humanitat.

Tot era així, quan Levante-EMV explicava ahir que els tres portantveus del Botànic, amb màniga curta, es distanciaven recelosos per tres assumptes: una qüestió crucial d'hisenda dels ajuntaments, la por al repartiment poc valencià dels fons de la Unió Europea, i...

Ah!, la possible urgència d'investigar els comptes del rei divertit i presumptament tan lladre com l'homònima d'Anglaterra o de Bèlgica, i d'un referèndum sobre la monarquia o la república (o les repúbliques!), impossible de convocar i potser de guanyar. No és eixe el 'sol que pica' en la república del rei.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Argilaga


Blog 'Pren la paraula'


Paraules amb denominació d'origen 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia