Allegro'. En l'amenaçada mansuetud cereal de l'agost sense altres festes, el virus positiu podria ser el 250é aniversari de Beethoven, ressonant com la representació de l'imaginari i la realitat d'Europa: la de sempre i la que travessa, com sempre, crisis socials esbandides per personatges irrisoris i amenaçadors, governants de grans nacions i obscurs racons del continent.

Les diverses Europes contemporànies es poden classificar, potser, segons la vivència del seu himne inqüestionable i optimista, titulat més o menys Himne a l'alegria, manllevat al darrer moviment de la darrera simfonia del geni, la Novena. El poema de Schiller, 'An die Freude', experiència adolescent de voluntat visionària, resulta ser, sobretot, un fil musical de l'experiència emotiva universal. Quasi ningú, entre nosaltres, pot pautar les banalitats de la seua biografia sense la versió del rocker Miguel Ríos: des d' 'Escucha, hermano, la canción de la alegria', a l'espera de si mai los hombres volverán a ser hermanos.

'Adagio'. Per circulació turística o per convenciment moral, Beethoven representa també els trasbalsos l'Europa de la civilitat. El balneari de Karlsbad -diguem-li com toca, Karlovy Vary-, imatge de salut burgesa i de crueltats d'enamorament i decepció. I sobretot la Viena d'imperi cultural continental, i actual objecte de consum ensucrat i colossal, en el procés del classicisme al romanticisme, dels tempi de Haydn als de Beethoven, que s'hi instal·là l'any després de la mort de Mozart, el personatge fonamental: la Música ja deixà de mozartejar...

'Scherzo'. El perfil mític -no idiota ni banal- adherit a Beethoven, s'ha estés a la política, si es considera la tercera simfonia, l' 'Eroica', dedicada a Napoleó. I a la literatura, si bé la modernitat es manifesta en l'emancipació de la música respecte a la 'lletra'. I a la densitat romàntica del quadre 'Liszt am flügel de Danhauser' o l'avantguarda del fris de Klimt en l'edifici Sezesion. I al comerç proliferat del bust de cabut genial, condemnat a petjapapers reutilitzable com a arma en qualsevol discussió.

'Allegro'. Enmig d'un ambient d'estupideses metòdiques, convé llegir el seu 'Testament de Heiligenstadt', testimoni tràgic de la sordesa d'un jove Compositor que des del 1818 es comunicà amb notes manuscrites, i superació voluntària de les limitacions de les facultats sensorials.

Escoltem Beethoven, segons les transformacions obsessives d'un so, un element senzill, una anècdota simple, amb l'afany de totalitat d'una sonata per a violí i piano: la de Kreutzer, o la que ara mateix sona en la vesprada d'estiu.