26 de agosto de 2020
26.08.2020
Levante-emv
Panorama

La papallona

25.08.2020 | 21:00
La papallona

Com tots els règims totalitaris, el franquisme ens ha llegat múltiples exemples dels diversos procediments que posà en pràctica per tal de limitar la llibertat de pensament, expressió i acció de la ciutadania. Però, per les seues característiques –que ben bé podem dir que ratllaren l'absurd–, voldria relatar una anècdota que s'esdevingué a un municipi de l'Horta ara fa exactament mig segle; i que resulta ben eloqüent i significativa, en tant que retrat d'una època marcada pel despotisme i la repressió.

Un dia d'estiu de 1970 es desplaçà, fins a casa de l'impremter Miguel Garcia Besó, una comitiva integrada per diverses autoritats franquistes locals, oficial de la policia inclòs. I, amb semblant circumspecte, li preguntaren si era ell qui havia editat el programa de festes que portaven a les mans. L'impremter els respongué que sí, que el llibret havia eixit del seu taller. Aleshores, li mostraren un dibuix, aparentment innocu, que contenien tres de les pàgines destinades a la publicitat, a manera de decoració i per tal que els fulls no quedaren buits o deslluïts. I li explicaren que, aquella il·lustració –que representava una espècie de papallona–, doblegada per un determinat punt i mirada a contrallum, amagava –oh, sorpresa!– una imatge pornogràfica.

Atònit, el nostre impremter els digué que, evidentment, no en sabia res, de tot allò. I que el dibuix li havia arribat des de la ciutat de València juntament amb diverses comandes de faena. Els mandataris li contestaren que, perquè el coneixien, creien el que els deia i no emprendrien accions legals en contra seua. Però també li advertiren que havia jugat amb foc, en reproduir –ni que fóra de manera ignota– aquella il·lustració; i que, per un fet així, podien empresonar-lo. Poca broma, doncs.

Cinc dècades després, l'anècdota parla de les múltiples susceptibilitats, temors i febleses que, en el dia a dia, acredità el tardofranquisme. De fet, he consultat aquell programa de festes, he observat amb deteniment l'obscena i impúdica papallona, i he comprovat que és pràcticament impossible que, per casualitat, algú puga arribar a doblegar la pàgina pel punt exacte que permeta ajuntar un conjunt de taques negres per a albirar –a contrallum!– el que podria ser interpretat, no sense molta imaginació, com una imatge immoral. O t'expliquen prèviament el mecanisme, o no hi ha forma d'endevinar-lo.

Per tant: ¿com coneixien aquelles autoritats la manera i el lloc pel qual calia doblegar la papallona?

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Argilaga


Blog 'Pren la paraula'


Paraules amb denominació d'origen 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia