28 de agosto de 2020
28.08.2020
Levante-emv

El Museu de Belles Arts prorroga fins al 6 de setembre l'exposició de Josep Ginés

La seua obra reflectix la versatilitat d'un escultor que va saber manifestar-se en diferents llenguatges

27.08.2020 | 20:37
Una de les escultures que formen part de l'exposició.

El Museu de Belles Arts de València ha prorrogat fins al 6 de setembre l'exposició 'Josep Ginés (1768-1823). La matança dels innocents'

Ginés i Marín, nascut a Polop de la Marina,és un dels escultors valencians del segle XVIII que va treballar i va adquirir prestigi lluny de la seua terra. Va estudiar a València en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i després d'haver guanyat diversos premis de dibuix i els dos primers de pintura i escultura el 1783, es va traslladar a Madrid amb una pensió per a estudiar en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Va ser escultor de cambra honorari el 1794 i escultor estucador de Palau el 1799, acadèmic de mèrit de San Fernando el 1814, tinent director d'escultura de cambra de Ferran VII el 1816, i director de la Reial Acadèmia de San Fernando el 1817.

La seua mort sobtada, mentre treballava en una estàtua de Ferran VII, va truncar una vida artística centrada finalment en l'escultura.

La seua obra reflecteix d'una manera excepcional la versatilitat d'un escultor que va saber manifestar-se en diferents llenguatges segons les necessitats expressives. D'una banda, en la pura tradició del Barroc, la màxima expressió del qual va ser la seua participació en el 'Betlem del príncep', un excepcional conjunt de sis mil escultures de fang cuit policromat realitzat entre 1789 i 1794, que va ser encarregat per Carles III com a regal per al seu fill, el futur Carles IV. Ginés, que va col·laborar amb Josep Esteve i Bonet (1741-1802), va realitzar l'Adoració dels pastors' i la sèrie de 'La matança dels innocents per Herodes', gran part de la qual es conserva al Museu de l'Acadèmia de San Fernando procedent del segrest dels béns de l'infant Carles realitzat el 1837. D'altra banda, i en el més delicat Neoclassicisme, va completar cap a 1807 el grup de 'Venus i Cupido', exposat actualment al Museu del Prado.


Els quatre evangelistes

Va esculpir en estuc els 'Quatre evangelistes' de la capella del Palau Reial de Madrid, composicions al·legòriques com el fris i les sobreportes, i les quatre taules d'estil etrusc de la galeria d'estàtues de la Casa del Labrador, a Aranjuez; i bustos com el d'Isabel de Bragança i Ferran VII, també al Museu de l'Acadèmia de San Fernando. Va participar, a més, en projectes efímers com l'escultura del 'Carro fúnebre de Daoíz y Velarde', o el grup 'Espanya i el geni del cristianisme' del cadafal de la reina Isabel de Bragança el 1819. També va tallar les escultures monumentals de la porta de Toledo i obres hui desaparegudes com 'Sant Antoni Abat', cap a 1795, per a l'ermita de La Florida.

Esta exposició, centrada en les figures del betlem, s'inclou en els actes commemoratius del 250 aniversari de la fundació de l'Acadèmia de Sant Carles. Les obres, seleccionades i restaurades per a l'ocasió, procedeixen totes del Museu de l'Acadèmia de San Fernando.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Argilaga


Blog 'Pren la paraula'


Paraules amb denominació d'origen 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia