El passat 27 de juny, La Mutant es convertia en el primer teatre de València que reobria les seues portes després del parèntesi que va suposar l'estat d'alarma. Va ser amb la Mostra de l'Audiovisual Valencià, preludi idoni per a un mes de juliol en què la sala municipal va recuperar la seua dinàmica a un ritme imparable: cicles de cinema, certàmens de dansa contemporània, dramatúrgia i música electrònica van tornar a La Mutant part d'esta vida que la caracteritzava durant la 'vella normalitat'.

Després de la pausa lògica del mes d'agost, l'espai torna a la càrrega aquest cap de setmana amb Lázaro (4, 5 i 6 de setembre, 20:30 hores), la primera de les múltiples propostes que configuraran la seua nova programació fins al pròxim mes de desembre. Enguany, tant La Mutant com el TEM han avançat la programació al setembre en compte de començar la temporada a l'octubre, com sol ser habitual, per a donar cabuda a les propostes que es van haver de suspendre a causa de la pandèmia.

En un moment en què les arts escèniques lluiten per la plena resurrecció, el títol de l'obra resulta especialment revelador. Lázaro, però, deu el seu nom a un clàssic de la nostra literatura com El Lazarillo de Tormes, del qual realitza una recreació molt lliure on la picaresca i la comèdia conflueixen al costat de llenguatges artístics aparentment molt diferents, com el hip hop. No per casualitat, el seu autor, el joveníssim Roberto Hoyo (24 anys) és un intèrpret i raper format a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València i al Conservatori Nacional Superior de París, i fins i tot molts dels seus col·legues el defineixen com «el futur del teatre valencià».

En Lázaro, Hoyo interpreta un jove marginal que sobreviu com carterista i accepta la seua realitat amb ironia i un sentit de l'humor molt particular. Al costat d'ell es situa sobre l'escenari el músic i dj Marco Ferreira, que dóna forma a l'espai sonor de la història -i proporciona el context perfecte per a la increïble expressió corporal d'Hoyo a ritme de breakdance- des de la seua taula de mescles. La peça, una de les grans revelacions de l'escena valenciana recent, va ser guardonada amb el Premi SGAE a la IX edició de Festival Russafa Escènica, i s'ha adaptat a un format més llarg per a la seua representació en teatres amb l'ajuda de Xavo Giménez, responsable de la companyia la Teta Calva.

Respecte a esta adaptació a un format de sala, Roberto Hoyo assenyala que «ha suposat un repte a nivell dramatúrgic, tècnic i actoral, ja que no m'acontentava amb la dificultat de precisió de la peça curta i volia augmentar el llistó, així com la compenetració amb Marco. També m'ha permés aprofundir en la història i demostrar-me que puc inventar un espectacle sense mitjans i tractar de prosperar en este món».

Al mateix temps, es referix a la nova generació de jóvens creadors com «gent decidida a donar un colp damunt de la taula i a demostrar que no té por de guanyar-se la vida amb els seus propis mitjans i fent un teatre original».