07 de septiembre de 2020
07.09.2020
Levante-emv
Opinió

Primerenques, tardanes i tardorenques

06.09.2020 | 19:54
Primerenques, tardanes i tardorenques

No fa molts dies, en la televisió valenciana vam poder sentir dir a una locutora «Verema tempranera», en comptes de «Verema primerenca». Es tracta d'una interferència de la forma femenina de l'adjectiu castellà 'tempranero', perfectament evitable, i que pràcticament ningun/a valencianoparlant diu. Tenim el nostre 'primerenc' i el femení 'primerenca'. La locutora va repetir quatre vegades la paraula 'tempranera' llegint el text que li havien passat, en què hi havia l'errada mencionada. Errades de tota classe tots en fem, però la comentada, repetida quatre vegades, resulta estranya en un mitjà i en un programa, el de les notícies, en què, prèviament intervé el servici de correcció.

Com sabem, 'primerenc', 'primerenca' significa «que madura, té lloc o apareix abans del temps ordinari»: «La navelina és una taronja primerenca», «Enguany l'estiu vingué primerenc, a finals de maig ja feia una calor estiuenca», «Eixe relleu és una manifestació primerenca del Barroc». 'Primerenc' també té el sentit de 'principiant', 'novell': «És la primera obra que dirigix, és ben primerenc com a arquitecte». El contrari o antònim de 'primerenc' és 'tardà'/'tardana', «que ve o madura tard»:  «A mi la fruita m'agrada tota, la primerenca, la tardana i la del temps», «La valència late és una varietat tardana de taronja», «Els melons, enguany, els tindrem tardans, els he sembrat un poc tard». També té el significat de «que tarda a fer les coses»: «Passades les set arribà el més tardà»; «que passa després del temps oportú»: «L'ajuda va resultar tardana, quan ja no feia falta»; «que no és antic»: «Eixa és una tradició tardana, d'antiga, res»; «que pertany a les darreries d'un període»: «Eixa paraula és pròpia del romànic tardà».

Eixes són les definicions de 'tardà', però en un programa de ràdio, en l'espai en valencià, vaig sentir fa temps que un col·laborador-tertulià deia: «Perdoneu la trigança, però a vegades soc un poc tardorenc». La frase sencera, supose que volent ser 'culta' i 'formal', resultava poc o gens comunicativa, a més de pedant i parcialment errònia, perquè qui arriba tard a un lloc a on l'esperen és un 'tardà' o una 'tardana', però no 'tardorenc' ni 'tardorenca', que tenen el significat de «de la tardor o que hi té relació»: «Un oratge típicament tardorenc», «Fa una frescoreta tardorenca». L'adjectiu castellà 'otoñal', equivalent a 'tardorenc', té també, en el diccionari de la Real Academia Española, el significat de «persona d'edat madura». No crec que l'esmentat tertulià es referira a la seua edat, perquè deu estar en la trentena.
Respecte al verb 'trigar', que també va emprar, és un geosinònim de 'tardar' (normatiu i ben usual), però esta forma li degué paréixer un castellanisme inadmissible o massa popular i optà per la forma més pròpia del model català oriental, més 'culta' i 'formal'.

Per tant, direm i escriurem 'verema primerenca', en valencià-català-balear, i deixarem la 'vendimia tempranera' per al castellà, en exclusiva. I quan arribem després de l'hora convinguda a un lloc serem tardans o tardanes. I de setembre a desembre tindrem temps tardorenc i pluges tardorenques. Ah, i a la tardor també l'hem denominada tradicionalment 'primavera d'hivern'.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Argilaga


Blog 'Pren la paraula'


¿Què és parlar bé? 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia