U na de les paraules que de forma primerenca va formar part del meu vocabulari fou au. Realment, no sabia, en un principi, si era correcta la seua utilització. Preferentment l´emprava per a acomiadar-me, ja que dir adeu no m´eixia de manera massa natural. Amb el pas del temps, vaig descobrir que formava part del món de les interjeccions. Unes paraules que, com diu l´AVL, tenen tanta força que equivalen a una oració. La interjecció au em recorda al destacat escriptor Xavier Casp. En una etapa aperturista de l´entitat Lo Rat Penat, vaig assistir a una xarrada amb el poeta. (Tant de bo l´aperturisme tornara per a sempre i hi cabérem tots i totes, com alguna vegada ha escrit Vicent Soler). En aquell acte semiinformal, va declarar-se ferm defensor d´eixa interjecció La relacionava amb el llatinisme ave.

La paraula castellana ave també equival, com ell deia, al substantiu au. En este 2020, hi ha ganes de dir au en la seua doble accepció. Per una banda, es pot utilitzar per a incitar a algú a executar alguna cosa. També podem emprar la paraula per a acomiadar-nos. En el primer cas, cal dir au per a motivar a les persones a eixir a la normalitat, malgrat la pandèmia. Per exemple, hem de deixar pas a la cultura. Sense ella, un poble no tira endavant. Tal vegada el que s´ha d´entendre, ara millor que mai, és que les propostes culturals no han de ser sempre de majories. La qualitat no sols es mesura pel nombre de persones assistents. A voltes, els gestors culturals públics optem per activitats que agraden a tots els públics. En la que cau, hauríem de pensar més en bones propostes per a minories diverses. També és l´hora de dir au i adeu al desencant. Resulta complicat però necessari. S´ha d´anar a escola i posar en marxa l´economia. Sabem que el camí resulta perillós però hem d´eixir al carrer amb tota la prudència del món. Simplement, si no oblidem la mascareta, ja tindrem molt guanyat. A més, si ens allunyem de concentracions innecessàries en qualsevol acte, com ara les que es generen en les comunions que estos dies celebrem a Estivella. Es tracta de ser persones solidàries amb els altres. En definitiva, reivindiquem la interjecció au sense complexos. És nostra. Ajuda a alçar l´ànim i a dir adeu al pitjor del 2020. Allunyem-nos, doncs, de la part negra de la vida amb au. El món ens espera per a oferir en cada moment noves oportunitats.