Les prospeccions que s´han portat a terme durant les dos setmanes últimes al jaciment arqueològic de València la Vella, a Riba-roja de Túria, han permès definir amb major concreció els usos i costums que hi havia en esta antiga ciutat visigoda del segle VI adenlairada sobre una extensió de prop de 50.000 metres quadrats -cinc hectàrees- i que servia com a sistema defensiu en l´època davant qualsevol invasió. Els treballs d´enguany s´han vist reduïts per la normativa sanitària de la covid-19 i, per tant, sols hi han pogut treballar una desena d´experts i estudiosos que han pogut aprofundir en els estudis d´una de les ciutats visigodes més importants a la península que tenia la ciutat de Toledo com a centre de l´estat central visigot mentre que València la Vella acomplia les funcions de centre urbà militar davant el perill romà. Tot i que en 2020 no s´ha pogut celebrar el V Curs Pràctic d´Arqueologia Cristiana i Visigoda com es venia realitzant des de l´any 2016, en esta ocasió han continuat les feines de prospecció i tastos arqueològics fins el punt que s´ha pogut localitzar un forn per a la producció, possiblement, de vidre en una de les zones dedicades als oficis i activitats econòmiques de l´època. La troballa del forn de vidre s´ha completat, a més, amb altres de vàlua considerable com les 30 monedes visigodes o, fins i tot, una joia en forma d´anell que, d´entrada, podria pertànyer a algunes de les famílies o nobles que hi vivien en un dels centres defensius que, a poc a poc, permet extraure una major consciència sobre la importància que València la Vella suposava en el sistema defensiu visigot. Treballs intensos Les feines de les darreres setmanes han consistit en un aprofundiment dels sondejos geofísics i el desbrossament d´una part de l´assentament de l´antiga ciutat visigoda fins el punt que permet definir amb major precisió l´existència d´una jerarquització en l´estructura urbanística, amb una esplanissada que feia les funcions d´emmagatzematges de productes de l´època, un altre barri de caire eclesiàstic que denotava el poder que hi tenien en el conjunt de la ciutat i, finalment, entre dos i tres barris que es dedicaven a les activitats econòmiques, en especial l´artesania predominant. Les excavacions han continuat en esta ocasió sobre una bona part de les zones dels voltants de la muralla defensiva que atorgava consciència del predomini visigot a l´època amb una ciutat estructura amb una acròpoli en la zona més alta tot aprofitant-ne els diversos desnivells que la seua situació geofísica li suposava gràcies a l´existència del mateix riu i els barrancs dels Pous i la Cabrassa. La muralla, majestuosa, envoltat tot l´assentament, amb vora 400 metres de llarga. La jerarquització física del recinte és un reflex de l´estructura social de l´època.