Música, tradició i patrimoni´ és el títol del doble disc de l´Escola Musical de Tabal i Dolçaina d´Algemesí que s´ha presentat la vespra de la festa de la Mare de Déu de la Salut. El treball que arreplega la banda sonora de la festa. Des de la música que acompanya les danses a la cercavila de la plega, els balls de la muixeranga, les variadíssimes composicions del ball dels bastonets „vint-i-dos!, les set del ball de les pastoretes, les de la carxofa i els arquets i els sis boleros del ball de les llauradores interpretats per la colla de vent i en les versions per a tabal o dolçaina. Encara hi ha els balls de gegants i cabuts, les tocates de la creu i els huit balls dels tornejants, que només duen el so de tabal. En total, 96 composicions que s´interpreten amb el duet d´instruments valencians tradicionals per excel·lencia: la dolçaina i el tabal. La ´dolçaina´. «instrument de vent, de gran presència en la música popular valenciana, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble, que es caracteritza per un so viu i penetrant», és també coneguda com a ´xaramita´, ´xirimita´ o ´gaita´. D´etimologia incerta, sembla que l´origen del francés antic doussaine o douçaine s´emporta la majoria de les adhesions. Les etimologies inventades, rialleres o poètiques, com en el cas d´orxata („Açò és or, xata!) en un impossible diàleg entre el rei Jaume I i una jove també és donen en el nom de l´instrument que alguns han volgut veure com una fusió entre ´dolça´ i ´eina´. Una història tan falsa com bonica. El ´tabal´, més sovint en diminutiu, ´tabalet´ és un tambor, un «instrument de percussió constituït per una o més membranes vibratòries esteses en una o més obertures d´una caixa de ressonància de fusta, d´obra o de metall, que pot tindre diverses formes». D´origen molt clar: l´àrab vulgar tabál, àrab tabl forma parella amb la dolçaina i família amb el verb ´atabalar´. Comunicar alguna cosa amb ´amb tabal i dolçaina´ és fer-ho «amb molta publicitat». En un cas com en l´altre, parlem d´instruments senzills, que quedaren fora de la instrucció musical, arraconats de les partitures i només podem agrair el treball dels folkloristes i la memòria digna de les persones que no volgueren renunciar a les arrels. L´any 1975, L´Ajuntament d´Algemesí fundà la primera escola de tabal i dolçaina; 45 anys després, la faena de tants mestres i els més de mil alumnes es mostra viva i vibrant per a gaudir-la, estudiar-la i fer-la nostra, patrimoni del poble valencià.