El vocable «*boçal» va usant-se cada vegada més en la nostra parla en zones a on fins fa uns pocs anys mai s´havia emprat. L´aparell fet de corretges o de fils d´aram que es posa en el morro de certs animals perquè no mosseguen o mengen coses inadequades, en valencià, normativament, és un «boç». Aixina ho he sentit i ho he dit sempre. «El gos no pot eixir al carrer sense el boç», «Posa-li el boç a la burreta i que no menge fulles de baladre». En castellà, «bozal». En sentit col·loquial també diem «boç» a les carassetes o a qualsevol tros de tela amb què ens tapem la boca i el nas amb finalitats variades. Ara mateix anem pel carrer i per altres llocs amb masqueretes, mascaretes, carassetes, boços o com vullgam denominar eixa peça de «vestir», eixe ornament, que forma part, per ara, de la nostra indumentària i que portem adossada a la cara moltes hores al dia. Com deia, també diem «boç» a eixe utensili, en pla vulgar o jocós, encara que els «boços» són més prompte per als animals, per a impedir-los mossegar o menjar el que no deuen. Però no fa molts dies un amic, quan ens assentàrem per a almorzar en un bar, em va dir: «Ara ja podem llevar-nos el ´*boçal´». Ell mateix es va autorectificar i, en vista que jo no em llevava la carasseta/masquereta, em fa: «Ja pots llevar-te el boç». I me´l vaig llevar, alhora que li deia, sorneguerament, «No t´havia entés». I quan volem que algú deixe de dir bovades o inconveniències, solem dir «A este per què no li posem un boç i que calle?».
I el «bozal» deixem-lo en exclusiva per al castellà. I derivat del «boç» tenim el verb «emboçar», que significa ´posar el boç a un animal´, però també ´tapar-se amb roba la part inferior de la cara fins al nas o els ulls´. És a dir, amb l´ornament que ens adossem a la cara, fins als ulls, per culpa de la maleïda pandèmia, ens embocem també. El rei Carles III, fa quasi tres segles, va prohibir anar emboçats i emboçades, perquè l´emboç contribuïa que hi haguera crims i a quedar molts delictes impunes per anar tapats i irreconeixibles els autors de molts assassinats. Ara, segurament amb bon criteri, les autoritats disposen que anem emboçats per a evitar els contagis per la maleïda Covid 19. Esperem que sense conseqüències delictives, com ocorria fa alguns segles. I encara que són pareguts morfològicament, no confongam els vocables «emboçar» i «embossar». El primer ja l´hem descrit. El segon significa ´obstruir (un conducte), alguna cosa´, «S´ha embossat el desaigüe», ´congestionar el trànsit (en un punt), un excés de vehicles´. Com veiem, són sentits diferents, però tenen en comú el seu caràcter d´obstacle, d´impediment. «Emboçar» impedix mossegar o menjar (als animals) i reconéixer, a primera vista, persones emboçades. I anant emboçats també impedim (esperem i desitgem) els contagis de tota classe. I «embossar» també té els sentits d´impedir, obstaculitzar, taponar conductes, trànsits, circulacions, canonades, tuberies, etc.
