El documental Carmelina, mar i cel descobreix l’ànima i l’obra de l’escriptora, poeta i historiadora Carmelina Sánchez-Cutillas, nomenada escriptora de l’any 2020 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un treball que els espectadors podran gaudir hui al Centre del Carme, dins de les jornades «Feminari: Carmelina Sánchez-Cutillas, dona rebel», que tindran lloc durant tot el dia amb conferències acadèmiques. A les 19.30 hores, s’emetrà el documental d’À punt com a preestrena. La cadena pública estrenarà en obert el filme el dissabte a partir de les 21.15 hores, després de les notícies de la nit.

En Carmelina, mar i cel escoltarem la veu d’una dona forta i indomable que va escriure una obra excepcional, vencent tots els elements. L’equip que ha realitzat el documental està format, entre altres, per la guionista Matilde Alcaraz, el realitzador Juan Pablo Valero, el director de fotografia Toni Polit i la postproducció i muntatge és de María José Aliaga.

El documental Carmelina, mar i cel es titula així per tres motius: perquè així es diu la casa on ella vivia a Altea, perquè totes les lletres de mar i cel s’inclouen en el seu nom i perquè per a Carmelina la mar i el cel eren sinònims de llibertat.

La veu que articula la narració audiovisual és la de Carmelina mateixa, un testimoni excepcional, ja que l’equip del documental ha tingut accés a l’única entrevista radiofònica que Carmelina va concedir durant tota sa vida. L’escriptora es negava a ser fotografiada, que la gravaren en vídeo i a concedir entrevistes, per això és tant important l’entrevista en exclusiva concedida al programa Café Montcau de Ràdio Altea i a Joan Borja, professor de la Universitat d’Alacant, que també col·labora en el documental d’À Punt.

La veu de Carmelina esguita i vertebra la narració i és ella qui ens fa partícips de les seues pròpies reflexions, records i desitjos. També aporta el documental les úniques imatges que hi ha de l’escriptora en un acte públic, en concret l’homenatge que el 2008, un any abans de morir, li van retre a la Biblioteca de València.

«Aquest treball periodístic reconstrueix la dimensió humana i literària d’una escriptora silenciada i bastant desconeguda que ara alça la veu per a proclamar-se com la gran escriptora valenciana del segle xx. Despulla l’ànima d’una dona que va buscar tota la vida un preat tresor: ser lliure, escriure en valencià i fer-ho amb veu de dona en un món d’homes», com explica la guionista Matilde Alcaraz.

El documental recrea amb imatges d’Altea i fragments de Matèria de Bretanya l’univers d’aquella xiqueta que descobreix la vida mirant una mar i un cel que li donen la llibertat. Carmelina és filla d’una família benestant, naix a Madrid en la dècada de 1920, però se sentia valenciana i estava molt vinculada a Altea, d’on era el seu avi, l’erudit Francesc Martínez i Martínez, i on ella passava llargues temporades.

Altea és també l’escenari del seu llibre més celebrat, Matèria de Bretanya, que l’any 1975 va guanyar el Premi Andròmina i que de seguida es va convertir en un best-seller. Però Altea és també el seu paradís perdut i, per tant, és un dels escenaris principals del documental que ha realitzat À Punt Mèdia per a commemorar l’Any Carmelina.

Però el treball audiovisual dibuixa una Carmelina que és molt més que l’autora de Matèria de Bretanya. Revela que és una apassionada escriptora feminista, que fa lirisme de la quotidianitat, que escriu poemes rebels i moderns. Perquè Carmelina és també l’autora de quatre poemaris i de milers de pàgines, assajos i articles dedicats a l’estudi de la història medieval valenciana que mereix ocupar un lloc privilegiat en la història de les nostres lletres.