L’experiència positiva cotitza a l’alça en temps de crisi. S’aparquen els experiments per anar al segur, menys a la gestió pública, on la frivolitat i el comboi ha substituït la ideologia. Per un valencianisme d’esquerres és l’última aportació editorial de Vicent Àlvarez. El punt de vista de la coherència immunitza de demagògia i l’exmembre del Consell Valencià de Cultura ha prioritzat més l’interés col·lectiu que el personal en la seua trajectòria política, des que formarà part del nucli fundador d’aquell Partit Socialista Valencià dels seixanta junt amb Vicent Ventura, Josep Vicent Marqués, Alfons Cucó o Ricard Pérez Casado, entre altres opositors al franquisme. Va repetir la jugada vint anys després amb l’impuls de la Unitat del Poble Valencià de la que va eixir quan alguns dels dirigents actuals de Compromís pactaren amb la corrupta Convergència i Unió a unes eleccions europees. Va recalar després a la primera Esquerra Unida ara reconvertida com Iniciativa. Assegura que si s’analitza les seues experiències polítiques en clau orgànica i institucional ha perdut totes les batalles, però que igual des de l’òptica de les idees ha vist avanços amb retard. Presentaré el seu llibre dimecres vinent i encara que a les seues pàgines apunta certa decepció sobre l’era botànica, serà una ocasió perfecta per saber si està decebut de l’acció d’alguns regidors de València, eixos que diuen ser els continuadors d’aquell espai polític, però acrediten cada dia un populisme barat, amb menyspreu a la cultura crítica, atacs als mitjans i ridículs internacionals mentre s’amaguen darrere dels tècnics i en el repartiment de banderes, cosa molt valenciana, però molt poc d’esquerres.