Una paraula, entre algunes altres, que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va incloure en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (DOPV) i que no ha passat, encara, al Diccionari normatiu valencià (DNV) és «sapo», que és com anomenem l’‘amfibi anur (Bufo sp), de cos arredonit, ulls ixents, extremitats curtes i pell d'aspecte verrucós’. El vocable «sapo» té la tatxa de castellanisme rebutjable i no ha sigut acceptat pel valencià llibresc, que ha preferit el geosinònim «gripau», però, a més de ser d’ús general en la parla valenciana i en part de la catalana, la paraula «sapo» té també tradició literària. Una mirada al Corpus Informatitzat del Valencià ens mostra una bona nòmina d’escriptors i lingüistes que ha emprat la paraula «sapo» per a referir-se al referit amfibi, a sobrenoms o a topònims d’indrets denominats amb eixe nom, com ara Carles Ros, Francesc Palanca i Roca, Emili Beüt, Soleriestruch, Josep Giner, Emili Casanova, Maria Isabel Guardiola, Lluís Gimeno, Rafael Roca, Joaquim Martí Mestre i molts altres.

Una altra paraula d’ús general, registrada en el DOPV, però encara no en el DNV, és «tonellada», ‘unitat de massa equivalent a mil quilograms’, «El bancal és gran, hi ha almenys cent tonellades de taronges». «Tonellada» és sinònima de «tona», més usada en el llenguatge literari. «Sapo» i «tonellada», entre altres que anem comentant, són exemples de paraules que demanen l’entrada en els diccionaris considerats normatius, també, a més d’estar registrats en el DOPV i en la joia de la nostra lexicografia, com és el Diccionari català-valencià-balear.

«Traïcionar» és una forma verbal que també demana, a crits, entrada en els diccionaris normatius oficials. Podem «fer o cometre traïció» però no «traïcionar». Algú ho entén? Els acadèmics de l’AVL tampoc ho entenien, fa uns pocs anys, i la van registrar, encertadament, en el DOPV, però no en el DNV. En l’article «Que traïcionar siga normal i correcte», publicat en esta mateixa pàgina de ‘Panorama’ (8-04-2019) ja apuntava raons per a acceptar esta forma verbal. I deia també: «I si vostés hi tenen algun dubte, vagen al blog d’este diari, ‘Pren la paraula’, de Josep Lacreu, i lligguen l’article ‘Traïcionar no és fer una traïció’, i voran la necessitat i la bondat de traïcionar”.

L’essencialisme lingüístic excloent ordena «trair», únicament, com a ‘acte de traïció’, però molts demanem als acadèmics el dret a «traïcionar» definitivament, i que s’incloga en els diccionaris normatius oficials. «Sapo», «tona» i «traïcionar» són exemples, entre moltes altres, de paraules que usem, però l’integrisme lingüístic no ha considerat correctes, i les que sí que considera impecables, com ara «gripau», «tona» o «trair», no les gastem, o gastem poc, en la parla corrent valenciana. Acceptar definitivament estes i centenars més de paraules usuals, però marginades o ocultades, contribuiria a acostar norma i parla, com ha estat fent l’AVL, però més encara, que falta fa. I sobretot, cal que eixos vocables i expressions marginats de la norma no penalitzen en els exàmens de valencià, perquè al final qui paga el «pato» són els estudiants i els que necessiten el certificat de valencià.