Amb l’arribada de la fresca nocturna puja la temperatura emocional en aquest barri de la Mediterrània. Aquells dies d’octubre per la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia queden tan lluny que inclús els governants actuals van desmemoriats. L’alta distinció al poble valencià és un acte peronista, que amb l’excusa del bon comportament durant la pandèmia denota la confusió botànica. Governar per a tots significa primer tindre les idees molt clares, perquè tots els intents d’acontentar a moros i cristians han acabat en fracàs. Pel que a mi respecta renuncie a compartir distinció amb els que encara estan contra la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia; amb els que van malvendre el Valencia CF; amb els estudiants del Galileo Galilei; amb els maltractadors, pedòfils i supremacistes; amb els irracionals i demagogs; amb els repartidors de banderes i tota mena de similar beateria ideològica. Així que calculant a ull, crec que no puc festejar el populista reconeixement amb més de les tres quartes parts de la societat valenciana. L’experiència indica que les celebracions reduïdes sempre són més recordades. Supose que la idea va eixir del mateix cap que va comparar el virus amb els heretges mahometans que tants avanços van deixar al futur regne. El que indica que a la sala de màquines del govern valencià hi ha algú molt passat de dosis d’orgull patriòtic. Com aquell, sempre que sent parlar de pàtria em tire mà la cartera. Igual que quan glorifiquen la terra de la llum i les flors. Actualitzar el traç costumista d’un poble tan divers i plural com el nostre requereix una solidesa on cada dia es pose al davant la sanitat, l’educació, el benestar i la igualtat. La resta és pur discurs trivial amb pretensió d’enganyar al personal amb la finalitat d’autocreure’s la reencarnació de Jaume I en versió 5.0 i amb compte en totes les xarxes virtuals. Segons vagen passant les setmanes, baixarà la inflamació identitària, el problema és que per molt que ho intente no albire cap símptoma de modernitat social i avançada d’uns governants que només estan obstinats a actualitzar soflames folklòriques del vell regionalisme, i com sap la meua terapeuta, sóc al·lèrgic a renaixences.