Demà dijous se celebrarà, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, un congrés internacional online –són els signes dels nous temps– sobre el tema «Proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó (ss. XV-XVIII). Textos i vides», que ha sigut organitzat pels membres del projecte d’investigació titulat «Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals», que està encapçalat per Vicent Josep Escartí, i del qual forme part.
Així, a través del web https://biografiesmarginals.com/congressos es podran resseguir, de manera oberta, les més de seixanta ponències que han elaborat investigadors de dins i fora del nostre territori dividides en cinc blocs temàtics: «Dones i violència de gènere», «Minories ètniques i religioses», «Diversitat sexual i marginalitat», «Persones al marge de la llei» i «Textos i documents invisibilitzats».
La intenció de la trobada científica és aplegar informació i notícies al voltant del que podríem qualificar com a «veus silenciades»: individus i col·lectius que, per diferents raons, varen ser ocultats o minoritzats pels relats polítics, administratius, literaris... que en el passat elaborà el poder. És així com les persones que ocupen una posició accessòria en processos judicials, confessions, narracions, memòries, epístoles... esdevenen, des d’aquesta perspectiva, una font de primer ordre per a la reconstrucció dels comportaments socials i la història de les mentalitats.
Parlem de biografies marginals que tenen com a protagonistes: dones que varen ser víctimes de la violència masclista; homosexuals –masculins i femenins– i transsexuals criminalitzats; moriscos, criptojudaïtzants i heretges condemnats per les seues creences religioses; bandolers i delinqüents que vivien «sense rei ni llei»... Subjectes, en definitiva, que ens aproximen a les passions i les pulsions més bàsiques d’una bona part de la societat de l’antic règim.
Pel que a mi respecta, analitzaré els casos de violència contra les dones que recull el dietari de Joaquim Aierdi, un dels més amplis i expressius del segle XVII. Així, puc avançar que l’estudi m’ha permés comprovar de quina manera tan obscena i execrable nombrosos hòmens del barroc varen maltractar, forçar i/o assassinar xiquetes, fadrines i esposes que, per raó del seu sexe, eren considerades com a inferiors. Una pràctica covard i oprobiosa que, lamentablement, encara continua viva entre nosaltres. Quina vergonya.
