La meua terapeuta em va mirar malament el dia que li explicava com pensava que em moria en un seient de la 99. No entraré en detalls de confidències professionals, però des d’aleshores mire molt malament a l’EMT, inclús més que quan vaig comprovar que fan carreres per entrar a cotxeres. L’autobús urbà és refugi de jubilats, estudiants i turistes, per això només té interés informatiu quan fan vaga o estafen als gestors, coses que darrerament passen sovint. La relació de València amb el transport urbà és encara molt agrícola. Les ciutats industrials fa temps que presten prioritat a l’ús de metro, tramvies i autobusos. Tenim tan assumida la subsidiarietat de la mobilitat col·lectiva que hem estat capaços d’ensenyar-se abans els plànols del metro de Barcelona, Londres, París o Nova York que la xarxa municipal. Cert que és més fàcil memoritzar les de fora, perquè l’embolic de canvi de numeració de línia i la improvisació de nous itineraris ha provocat tanta confusió que cal fer un màster per a aprendre el mapa. A més el principal error ha estat traslladar tota la informació a format digital quan la majoria d’usuaris són i seran analògics. No saber a quins clients potencials t’adreces aboca al fracàs. El més greu resulta que en temps de repunt de la pandèmia, la direcció de l’EMT tracte amb indiferència als viatgers i deixe en mans de la sort l’incompliment de les normes de distància sanitària, que els dispensadors de gel siguen inexistents i que els validadors de l’abonament encara estiguen al costat de les portes davanteres bloquejades i no en les centrals per on puja el personal. Després de no sé quants dies de vaga intermitent i de cues en les parades, ningú dona la cara en defensa dels ciutadans, ni el govern ni l’oposició. Al metro, un transport més metropolità que urbà per la seua poca competitiva freqüència, almenys pots rentar-te les mans i de moment la conflictivitat laboral està absent.
El desinterés del poder públic és total. Està clar que els regidors no agafen ni el bus, ni el metro. I molt pocs la bicicleta, així que tanta murga amb la mobilitat només respon al paripé propi dels temps. I el pitjor de tot és que encara és més ràpid desplaçar-se en vehicle privat que públic.
