Capella de Ministrers ha publicat Germanies, un disc en el qual aborda músiques de guerra i de pau del Renaixement i obres de diversos compositors europeus que conformen un treball que commemora el 500 aniversari de la Guerra de les Germanías (1519-1523) que va enfrontar a artesans i una burgesia emergent contra la noblesa en els antics Regnes de València i Mallorca i en alguns llocs de Catalunya.
El treball discogràfic, que es distribueix en més de 28 països de tot el món i està present en diverses plataformes, és el número 61 d’una formació de música històrica de referència amb 33 anys de presència en el panorama internacional. L’enregistrament inclou 12 temes i en ella Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, inclou un repertori d’autors com Claude Gervaise, Cristóbal de Morales, Hans Leo Hassler, Mateo Fletxa i Andrea Gabrieli, entre uns altres, recuperat en ciutats com Gènova, Florència, Venècia, Anvers, Praga, París, Lió, Núremberg, Wolfenbüttel i Hamburg.
Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, subratlla que «estem molt satisfets amb la recuperació en aquest disc d’un important repertori estretament vinculat amb l’esdevenir de l’Europa renaixentista i que ens serveix per a celebrar el 500 aniversari de la Guerra de les Germanies». El violagambista i musicólogo destaca que «música, guerra i història van de la mà en aquest treball que fa un periple a través d’obres representatives d’una època que dóna pas a l’Edat Moderna».
Per a aquest àlbum, Magraner (adreça i viola dóna gamba) ha reunit a prestigiosos cantants i intèrprets com Èlia Casanova (soprano), Hugo Bolívar (contratenor), Albert Riera, Víctor Sord, Jesús Navarro i Ignacio Pérez (tenors), Pablo Acosta (baríton), Lixania Fernández, Jordi Comellas i Leonardo Luckert, (violes dóna gamba), Raquel Fernández (violone), David Antich (flautes), Núria Sanromà (cornetto), Silke G. Schulze (chirimía), Elies Hernàndis, Joan Marín, Álvaro Martínez i David García (sacabuches) Ovidi Giménez (baixó), Pau Ballester (percussió), Robert Cases (guitarra i tiorba) i Sara Águeda (arpa).El disc es va gravar els dies 7, 8 i 9 de juliol de 2019 en l’església del Monestir de San Miguel dels Reis de València. La imatge de la portada del disc-lliure és la Desfilada de cavallers i soldats, fresc del Palau dels Comtes de Centelles d’Oliva (València - c. 1520), cortesia de la Hispanic Society of America de Nova York; i la masterización del treball ha sigut a càrrec de l’enginyer de barreja Jorge García Bastidas (dbc estudis).
Javier Marín-López en col·laboració amb Virginia Sánchez-López (Universitat de Jaén), indiquen en les notes al programa que «música i guerra han estat associades des de temps immemorial. La seua relació pot rastrejar-se des de senzills tocs de trompeta i atabal interpretats per músics militars en plena batalla per a comunicar-se i infondre valor (o temor) en els combatents, fins a les més elaborades peces compostes per a l’exaltació patriòtica. En l’àmbit religiós, l’impacte del bèl·lic ha sigut igualment destacable, revestit sempre d’un to sacre i moralitzador». Per a aquests experts, «Capella de Ministrers explora part del repertori de tall bèl·lic compost a Europa durant el llarg segle XVI, un període en el qual la cultura de les armes constituïa una característica distintiva de la noblesa i la reialesa, sent part fonamental de la seua formació».
Marín-López i Sánchez-López assenyalen que algunes de les peces «es vinculen amb fets associats a les campanyes militars de Carles V», i unes altres constitueixen vertaderes batalles musicals que representen els sons i el fragor de la guerra, simulant tocs de tambors, trets, fanfàrries i els típics crits de trucada a les armes i consideren que «totes elles reflecteixen la tendència de l’època a expressar la identitat política per mitjà de la força militar i la diversitat d’estratègies tècniques empleades per a la seua musicalización».
