Fa cinquanta anys, mentre el geòleg castellonenc Vicent Sos Baynat representava a Madrid l’herència històrica de la Geologia, el bioquímic Alfred Giner de Vinaròs participava a la Universitat de Florida en les recerques de la Bioquímica contra el càncer; i el filòleg Germà Colón de Castelló agermanava la romanística amb la germanística a Basilea. I mentrestant, a Madrid, el científic Federico García Moliner de Borriana havia entrat al CSIC; i el jove periodista Manuel Vicent de la Vilavella debatia sobre el Mediterrani al café Gijón; i l’arquebisbe Vicent Enrique i Tarancón de Borriana presidia la Conferència Episcopal estiuejant a la vora del Millars; i Joan Planelles de Borriana marcava un gol del Madrid contra el València, en la final de la copa del Generalísimo.

I la iniciativa social urbana i rural del nord valencià fundà el CUC, adscrit a la Universitat de València, una de les importants d’Europa. La treballada revolució cultural volia volar des de la comarca de la Plana, líder de la indústria ceràmica del món, des d’una herència històrica local en què les personalitats citades s’havien format en l’Institut Francesc Ribalta o l’Escola de Magisteri de la ciutat.

Mirat el periple històric des d’ara, els ex-alumnes de les aules i els laboratoris del CUC poden fer crònica vitalista de les qualitats internacionalistes de l’Institut de Tecnologia Ceràmica, la Càtedra Unesco de Filosofia per a la Pau, o el grup Xarxa Teatre. I les vivències íntimes les poden compartir ara el jurista ambaixador d’Espanya a Guinea; el matemàtic encarregat dels Ports de l’Estat; el filòsof secretari de Turisme de la Generalitat; el constitucionalista senador per Castelló; o el geòleg salvador de la pol·lució en les Illes Açores o les aigües soterrànies de Río Verde del Brasil. Aquell ecosistema quotidià vinculà epifanies amoroses o laborals de les penúltimes dècades del segle XX, comprensibles amb biografies com la de Manuel Tarancón, nebot de l’arquebisbe, en La balena blanca de Joan Garí.

Va voler el laboriós destí que ara, en el cinquantenari del CUC, comprovem que, amb paraules de l’alumne Joan Montañés Xipell, la crisàlide respongué a la pregunta «Volem?», i va voler volar socialment com a «papallona monarca». L’acció encomanada a un seguidor de Vicent Sos, el matemàtic castellonenc Francesc Michavila, sumà la voluntat moral del rector de l’alma mater de València, el físic Ramon Lapiedra d’Almenara, que valorà el jurista Arcadi Garcia Sanz de la Vall d’Uixó, que li va posar nom i estil: la Universitat Jaume I, és a dir, les recerques de cada dia i les aules obertes de la ciutat al món.