Diuen que al déu Krishna, quan era petit, li agradava molt la mantega. La seua mare la guardava en una olla que penjava al sostre, però Krishna i els seus amics s’enfilaven els uns damunt dels altres per a agafar-la. Sembla que Krishna va ser un príncep que va viure realment a l’Índia fa segles i que va ser idealitzat fins a ser considerat una encarnació divina. Alguna gent creu que les construccions humanes es realitzen de la seua època, però no n’hi ha cap prova.
A l’estat de Maharashtra hi ha centenars de colles i milers de govindes. Hi ha colles de noies, però cap de mixta. Assagen cada dia, al vespre, durant tres mesos, com a màxim. Sovint els assajos es fan en llocs bruts i mal il·luminats. En les actuacions, les colles s’identifiquen amb una samarreta i uns pantalons curts d’uniforme; els govindes pugen sempre descalços. Alguns govindes porten mocadors, diademes, tovalloles, fragments de matalàs, faixes anatòmiques, benes elàstiques, i també rellotges, ulleres i braçalets. Reciten pregàries demanant ajuda a Krishna abans i durant l’elevació de les piràmides.
La tècnica
Els diaris en anglès anomenen «pyramid» les construccions dels govindes. Per a bastir les seues piràmides, els govindes utilitzen tècniques molt variades, perquè no hi ha cap altre límit que la gravetat. Les piràmides tenen dos parts: als pisos inferiors hi ha molta gent, que va disminuint pis a pis. La part de dalt és un pinet (normalment de tres pisos) que es munta plegat i després es desplega. La gent que volta la piràmide aixeca les mans, però no forma un paller o pinya compacta. L’objectiu és que el xiquet arribi a una olla penjada amb una corda i que la trenqui amb algun objecte dur o amb el cap.
Des de fa anys, els polítics, les grans empreses i els mitjans de comunicació organitzen espectacles amb diverses colles, música de Boollywod i grans premis que els colles reparteixen entre els seus membres. Alguns periodistes han acusat els govindes d’interferir en la vida política: «Els nombrosos grups de govindes prefereixen vendre el seu suport a qualsevol que els pagui bé. Tant els fa que els problemes quotidians de Bombai es quedin sense resoldre mentre l’espectacle continui intacte».
Les piràmides es valoren per la seua alçada però no hi ha cap norma que en reguli la tècnica. Si apliquéssim aquesta norma a les muixerangues, una alta de 5 seria equivalent a un pi de 5. Alguns testimonis expliquen que, fins fa pocs anys, els govindes assajaven poc i les seves construccions humanes no passaven dels quatre pisos d’altura. Per algunes fotografies que hem pogut comprovar que l’any 1975 ja es feien piràmides de 5 altures, el 1997 piràmides de 7 altures i el 2012, la colla Jai Jawan, que està formada per més de 4.000 govindes, va inscriure una piràmide de 9 pisos d’altura (i 13’35 metres) al llibre Guiness dels rècords mundials. Aquest creixement de l’alçada només s’ha produït a Bombai i algunes ciutats properes.
Seguretat i protestes
L’objectiu dels govindes és trencar l’olla, però no es valora el fet de desmuntar les piràmides sense caure. Normalment les caigudes són suaus, però massives. Com que les piràmides no tenen paller, sovint els govindes cauen per terra. Només coneixem unes estadístiques, molt limitades, que va fer un casteller de Sants l’any 2012: de 121 piràmides registrades, en caigueren 83 (69%); si només comptem les de 7, 8 i 9 pisos, caigueren 63 piràmides de 72 intents (85%).
Cada any (menys el 2020), centenars de govindes resulten ferits caient de les piràmides, en accidents de trànsit, penjant l’olla, etc. Algunes ferides són tan greus com una lesió medul·lar l’any 2008, una tetraplègia el 2011 i un coma. Alguns colles tenen assegurança mèdica; també hi ha una associació de voluntaris que els proporciona primers auxilis. Els govindes utilitzen algunes mesures de seguretat improvisades, com cascos de joguina, armilles inflables, fragments de matalassos, cordes de seguretat, etc., però aquests objectes no són gaire fiables.
Les autoritats de l’estat de Maharastra intentaren aturar els accidents considerant les piràmides dels govindes com un esport de risc. Els van imposar dos limitacions: una altura màxima per a les piràmides i una edat mínima per als xiquets. Aquestes limitacions no són adequades: prohibir la participació de xiquets porta a la seua substitució per adults i, a més, pot incitar algunes persones a tenir anorèxia. Per un altre costat, el límit d’altura pot fer que les competicions perdin emoció i interès.
Els govindes protestaren contra aquestes regulacions: l’any 2015 molts espectacles es van suspendre; la colla Jai Jawan van retornar el certificat del rècord Guiness; un govinda portava una samarreta amb la inscripció «Jo desobeïré la llei»; alguns govindes van fer piràmides estirats a terra; altres van mostrar banderes negres i uns altres van trencar l’olla pujant en una escala.
Per a les muixerangues valencianes, els govindes són com un parent llunyà. Ens meravella descobrir tot allò que tenim igual i tot allò que tenim diferent. Però també podem aprendre una lliçó molt important: ens hem d’imposar unes normes que ens permetin alçar les muixerangues de forma segura. Si no ho fem nosaltres, ho farà algú altre, i els seus criteris podrien estar equivocats.
