El món de les interjeccions està ple de sorpreses i fins i tot de bon humor. En estos mesos, ha viscut la humanitat molts esdeveniments sorprenents. Tanmateix no hem descobert el paper de la rialla com a teràpia de superació i optimisme. No hem pensat que amb la simple interjecció «ha» podem admirar-nos. Tampoc hem descobert que, si som capaços de repetir-la per tres vegades i escriure «ha, ha, ha» (en castellà s’escriu «ja, ja, ja»), entrem en el món de la rialla i del bon humor. Encertadament, l’altre dia hi reivindicava l’estimada veïna M. Jesús Bolta «la comèdia sense fi» perquè, més que mai, necessitem somriures.

Hi ha diferents motius per a pronunciar un «ha». Crec que un dels que especialment paga la pena és el que fem quan som sabedors d’eixes gestes que determinades persones o entitats fan pel pròxim. Pense en les accions que realitzen les ONG. Alhora em sorgix un altre «ha» d’admiració quan veig el treball de sanitaris i sanitàries, policies i bombers i bomberes. Però tampoc m’oblide que en unes altres professions hi ha herois i heroïnes. Així, en el camp de la cultura, estan, per exemple: l’editor o editora i l’escriptor o escriptora que trau un llibre després de molt esforç, el grup de teatre que aconseguix representar, el músic o la música que pot interpretar una peça seua, el novell director de cine que acaba una producció o el qui obri la persiana d’un espai de cultura. Ells, amb les persones dedicades a la gestió cultural, les biblioteques o els arxius, es mereixen reconeixements. S’acaba de celebrar el Dia de les Biblioteques. És un bon moment per a tindre present que eixos professionals han treballat en els dies més durs de la pandèmia.

La vida va com va, tal com titula encertadament el seu blog el professor Jesús Peris, però podem fer que vaja millor. Les desgràcies són dures. Tanmateix podem posar entre pena i pena una rialla. Hem de ser capaços d’alegrar el món amb un «ha, ha, ha». Ho haurien de tindre en compte especialment les persones polítiques. La recent moció de censura ha deixat escenes verbals violentes innecessàries. Podem defendre les idees amb respecte i menys agressivitat. El cos ho agraïx i qui ho escolta també.

En definitiva, no deixem de sorprendre’ns i admirar cada instant professionals, agents de cultura i ONG. Posem sempre una rialla. Escrivim «ha, ha, ha». Serà senyal que hem sabut traure un bon moment al dia. Un somriure relativitza les amargures i ajuda a superar-les amb més facilitat.