Si escoltem una conversa entre dos muixeranguers, és possible que no entenguem moltes coses. Això és perquè el món de les torres humanes valencianes està ple d’expressions i metàfores que bé no existeixen en la llengua «comuna» o bé acostumen a tenir un significat totalment diferent. Amb la intenció que no vos passe com al senyor petit i eixerit de la cançó de La Trinca, el que volia anar a Madrid, ací vos deixem un recull d’algunes d’aquestes expressions amb el seu significat muixeranguer.

Fer d’agulla☻

Com a col·lectiu sa, en una colla muixeranguera trobareu gent tranquil·la, gent amb iniciativa, gent que comboia, gent festera…, i gent punxa. Tanmateix, aquestes persones punxes no tenen perquè ser les que fan d’agulla i no vos acaçaran si no sabeu fer alguna cosa. Aquelles persones que fan d’agulla són les úniques que en la pinya miren cap a l’exterior de la figura, i no cap al centre, ja que s’encarreguen de fer d’enllaç de la comunicació entre els components de la pinya i els del tronc de la figura (és a dir, la part que es veu des de fora). Com que se situen dins del cercle que conformen els baixos (el primer pis de la construcció, el que està a peu pla), han de ser persones primes i poden ser, o no, una mica punxes.

Fer la cameta

Tranquil·litat, si veniu a un assaig, tot i que trobareu molta xicalla que farà la cameta, ningú no vos farà caure ni entropessar, no tenim eixa mala bava. Ben segur que heu vist que les figures muixerangueres les corona un infant. Doncs bé, de vegades, a més del beset de rigor, alcen també una cama, d’això en diem fer la cameta i és una característica de les muixerangues que no trobarem mai als castells, ja que els infants que coronen les torres humanes germanes no es posen dempeus.

Cap de tronc

Hi ha gent a qui el cap no li arriba ni a ser tan útil com el suro, i no mereixerien ni aquesta expressió. Tanmateix, ací no estem per ofendre ningú. Un cap de tronc dins d’una muixeranga (o colla castellera) és una persona molt important. De la mateixa manera que els caps de pinya s’encarreguen d’organitzar la base de la figura, els caps de tronc vetllen per la construcció que el públic veu des de fora (a excepció dels infants, els quals són tan importants que tenen el seu personal particular: els caps de xicalla). El tronc de la figura, com la pinya, és un altre trencaclosques, ja que cal tindre en compte el pes, l’alçada, l’equilibri, la tècnica i l’experiència de cadascun dels participants.

Finet i pel mig

Potser algú, en llegir aquesta expressió, li dona alguna connotació sexual, però tampoc cal que sigueu tan malpensats. Aquesta és la manera en què es demana a la xicalla (i als no tan xiquets) que puge i baixe de les figures per tal que no les desestabilitze. L’equilibri de les figures és essencial per poder dur-ne a terme la construcció, és per això que a l’hora de pujar i de baixar cal anar en compte i fer-ho finet. A més, si el pes bascula cap a un costat, pot desestabilitzar la figura, de manera que també s’ha de pujar i baixar pel mig.

Abraçar-se

Que bonic que és anar de cara a algú que estimem i que no hem vist en molt de temps i envoltar-lo amb els braços mentre ell fa el mateix amb nosaltres! Ara bé, això és massa convencional per a les muixerangues, de manera que nosaltres, als assajos i les actuacions, ens abracem als altres per darrere quan baixem de les figures, i podem assegurar-vos que són abraçades fortes! Això sí, també ens abracem de cara quan és hora de celebrar, i aquestes abraçades també podem assegurar-vos que són les més intenses.

Canviar braços

No, a les muixerangues tampoc hi ha robots ni som gens sàdics, però sí que canviem braços. Ho fem quan descendim de les figures, en el moment que arribem als muscles de les persones de baix. Si ens agafàrem dels muscles, estiraríem l’altra persona cap a enrere i la desequilibraríem, és per això que hem de soltar primer un braç i després l’altre, per tal de posar-los per baix de les aixelles i continuar abraçant (sempre per darrere i de manera segura i estable) les persones del tronc de la figura.

Fer morro

En una actuació muixeranguera hi trobareu adults, xicalla, persones altes, baixes, primes, robustes, comboiants, punxes… Però el que no hi poden faltar mai (i mai hi falten) són els qui ens acompanyen amb la nostra melodia de dolçaina i al ritme del tabal. Aquestes persones són les que fan morro (que no vol dir que siguen malcarades ni que estiguen enfadades amb ningú). Heu de saber que la dolçaina és un instrument molt complicat de fer sonar bé, i que la melodia de la muixeranga és de les més difícils de tocar. Això és, en part, perquè té notes molt agudes durant les quals cal pressionar la canya amb força amb els llavis, de manera que, al cap d’una estona, els llavis acaben una mica adolorits. D’això se’n diu fer morro, però és una cosa de la qual els dolçainers estan orgullosos, i per la qual els muixeranguers els estem ben agraïts!

Donar pit

A la muixeranga hi ha moltes mares que donen de mamar als més menuts, però el que és donar pit, en donem absolutament tots. Això com pot ser? Doncs perquè és la manera en què fem pressió a la pinya per tal de compactar-la i fer-la sòlida. Quan la persona que teniu davant a la pinya vos demane que li doneu pit, no vos despulleu ni li acosteu cap mugró a la boca, el que vos està demanant és que augmenteu la pressió amb el tòrax per tal que els primers cordons de la pinya reben més força.

Ara que ja coneixeu unes quantes expressions, és hora de posar-les en pràctica. Aneu a un assaig o cerqueu un muixeranguer i demostreu les vostres dots i el vostre domini del ric vocabulari muixeranguer!

Expressions muixerangueres. 1 Canviar braços. Quan descendeixen les figures, han de soltar primer un braç i després l’altre.

2 Cap de tronc. La figura que vetlla per la construcció de la torre. 3 Donar pit. La manera de fer pressió a la pinya per tal de compactar-la.

4 Abraçar-se. L’abraçada per darrere quan baixen les figures. 5 Fer la cameta. Quan un infant corona la muixeranga. I